Congrés de llengües

Aquesta setmana al Congrés dels Diputats es viu una fita històrica: els membres de la cambra es poden expressar finalment en català, basc i gallec, com a llengües cooficials de l’Estat que són, sense arriscar-se que els cridin l’atenció, els tanquin el micròfon o els expulsin de la sala per haver-se saltat la normativa. La victòria de la pluralitat lingüística, que amb els dies ha anat agafant una pàtina heroica en els discursos dels partits sobretot independentistes, resulta que es podia aplicar amb més rapidesa de la que sempre se li havia negat i que tindrà un cost menor en el pressupost de l’ens. Parlem, segons les primeres dades, que són provisionals fins a final d’any, que la cambra baixa hi ha invertit 53.500 euros entre auriculars i sistema de radiofreqüència, a banda de la contractació temporal de 12 traductors. Traductors que, cobrant per hores, tenen un límit de 15.000 euros cadascun també fins a final d’any abans no s’estableixi el sistema definitiu. Malgrat haver avançat en una situació tan irregular, queda claríssim que el pas no es fa per la bona voluntat del PSOE de posar fi a un greuge històric, sinó que respon a la maleïda aritmètica política que condiciona que Pedro Sánchez torni a governar el país. En mans dels partits petits, el gest forçat de Sánchez queda emmascarat per molta defensa que faci ara de les “altres llengües”. Veurem si la nova realitat lingüística al Congrés, que és la realitat de tota la vida en el territori, s’acaba normalitzant i no s’utilitza dia sí i dia també amb l’únic objectiu d’enfrontar ideologies. La gent de la dreta ja ha deixat ben clar quin serà el seu missatge i com a inventors d’eslògans falsos i amb voluntat de brega no els guanya ningú. El que em preocupa ara, però, és saber si els diputats catalans, gallecs i bascos faran bandera de la llengua pròpia i amb quina freqüència la utilitzaran en els discursos. Ja comencen a sentir-se veus que justifiquen que se’ls coli el castellà en alguna intervenció. Per què, com diuen amb la boca petita, el més important és que se’ls entengui, no?