La llengua en el gran dia de Girona

La llengua catalana va acaparar protagonisme en la gala dels Premis Literaris de Girona, que es va celebrar dimarts al vespre a l’Auditori. En va parlar la presidenta de la Fundació Bertrana, Mariàngela Vilallonga; s’hi va referir el president Carles Puigdemont; el secretari general del Departament de Cultura, Jordi Foz; el ponent de Cultura de la Diputació de Girona, Jordi Camps; l’alcalde Lluc Salellas, i la presidenta del Parlament, Anna Erra. L’entrega dels Bertrana és la primera gran festa cultural entre la fi de l’estiu i l’arribada de la tardor, com va destacar el diputat Camps. I des de fa anys, ha trobat el lloc ideal i l’entrega de premis i el sopar posterior són una festa social, cultural, econòmica i política. I, és clar, mentre es feia cua per accedir al sopar, es parlava de la durada de l’acte, de les presentadores, la música, l’escenografia de Dani Chicano, els discursos... Els patrons en prenien nota i ja ho debatran.

Mariàngela Vilallonga va marcar el que seria el fil conductor dels premis: la llengua catalana. Es van instaurar el 1967 per la discriminació de l’Ajuntament en convocar-ne uns només en castellà i la societat civil va reaccionar, en ple franquisme. I el nervi de la llengua ens ha portat fins aquí. “Soc hereu d’aquesta llengua mil·lenària i dèbil”, va dir Joan Solà Coll, guanyador del Miquel de Palol. Mariàngela ho va lligar al 19 de setembre de 1809, dimarts feia 214 anys. Va ser El gran dia de Girona, nom del quadre de Ramon Martí i Alsina que penja de l’Auditori Irla i commemora el gran atac dels francesos que els gironins van resistir. La presidenta va dir que aquest 19 de setembre era el gran dia de la Fundació i de la defensa de la llengua, el dia que es va poder parlar oficialment al Congrés dels Diputats i el dia en que un ministre d’Espanya la va defensar al Parlament europeu amb els arguments dels catalans, com va dir contundentment el MHP Carles Puigdemont, patró de la Fundació, en una intervenció inesperada, emotiva i extraordinàriament ben rebuda en que també va recordar que feia 100 anys que el dictador Primo de Rivera havia prohibit el català. “Els il·lusos enterradors de la nostra llengua han hagut de veure com avui es parlava al Congrés”, va remarcar. També va estar bé l’alcalde, que s’estrenava. Lluc Salellas, amb camisa i espardenyes, va utilitzar paraules de Biel Mesquida, Manuel de Pedrolo, Sílvia Soler i Maria Mercè Marçal, quatre guanyadors del Bertrana, per lligar un discurs coherent, adequat i contundent.

Es va recordar Carme Junyent i el seu mestratge. També Joan Domènec, malalt. Vam saludar Esteve Vilanova, com sempre amb en Dani, i no hi faltava Joan Miró ni l’habitual faràndula cultural. Els Premis Literaris de Girona no són un acte important per a Girona, com algú va dir, són un acte important per al país, per als Països Catalans. Jordi Solé, guanyador del Bertrana, va trencar el protocol i va fer el discurs que volia fer. Estava content, tot i no haver guanyat l’Oscar al millor guió, el seu somni, i va fer una de les millors intervencions de la nit. I un apunt emotiu. La periodista Rosa Gil, com sempre, portava la caçadora de Natàlia Molero, com ha fet des que ens va deixar. Això també són els Bertrana.