Cara d’àngel, cos de deessa...
Hi ha fets que no s’obliden per temps que passi, com ara aquests que explicaré tot seguit. En els Premis Literaris de Girona d’aquest any, el sabadellenc Jordi Solé ha aconseguit el 56è Prudenci Bertrana de novel·la, amb l’obra L’any que vaig estimar Ava Gardner. Tot llegint aquesta notícia, m’ha tornat al cap aquell dia que vaig veure de prop aquella bellíssima artista nord-americana. Llavors, jo tenia dotze anys i mig. Era el 23 d’abril de 1950, dia de Sant Jordi, a la vella plaça de braus de Santa Eugènia, a Girona, ho recordo perfectament. Amb el meu avi Pepito, gran afeccionat als toros, vam anar-hi en tren des de Figueres. Aquella tarda torejaven Mario Cabré i Julio Pérez, Vito. Era un mano a mano, muntat expressament per poder filmar escenes del film Pandora y el holandés errante, que tenia per centre d’operacions la vila de Tossa de Mar. S’esdevingué, per casualitat, que nosaltres estàvem situats dins la plaça a pocs metres de l’actriu, només quatre o cinc. Quan Mario li va brindar el primer toro, Ava s’aixecà per recollir la montera. Encara recordo avui dia la seva formosa i esvelta figura, dins d’un vestit verd clar, ben cenyit i escotat. “L’animal més bell del món”, digué d’ella Ernest Hemingway. Ava tenia llavors vint-i-set anys i el torero, trenta-quatre. La figura de l’artista fou la visió que ocupà els meus somnis adolescents, nits i nits. A Tossa es van conèixer l’artista i el torero i esclatà de cop l’amor, del qual Mario sortí molt tocat. Ella, en canvi, declarà temps més tard a la premsa, en ser interrogada sobre aquells fets: “Va ser un error d’una sola nit, i no n’hi hagué més...” Mario va escriure amb abrandada passió temps després, encara ben enamorat, el Dietario poético de Ava Gardner, en castellà com corresponia a l’època. Versos seus eren aquests: “Antes era yo. / Ahora eres tú. / Quizás algun día dejes de sentir / para ser yo, / o seremos los dos / en nivel de amor. / Pero ya, por siempre más, / serás tú, dentro de mí.” Pel·lícules destacades de l’actriu van ser Mogambo, La nit de la iguana, Venus era mujer, Les neus del Kilimanjaro i La comtessa descalça. Somnis de joventut, aquests, que ens retornen idealitzats pels anys passats. Ava, la cara d’un àngel, llavors, i el cos d’una deessa...
