El fantasma i l’emigrant

Agustín Muñoz tenia 37 anys i set fills, vivia al cap de Gata, on amb una barca es guanyava la vida pescant a l’hivern i a la tardor, mentre que a l’estiu aprofitava per pujar a terres on la feina era segura i ben pagada. Eren tres mesos però li estintolaven l’any. Controlant les despeses tant per menjar com per dormir, podria tornar a casa amb els rèdits necessaris per garantir que la nombrosa prole no passaria fam. Als anys seixanta, un dels Dorados era la Costa Brava. Pandora i Ava Gardner havien fet de Tossa de Mar un pol d’atracció internacional i la vila no parava de créixer impulsada per un turisme cada cop més exigent, i la força dels braços de molts emigrants com l’Agustín i dos dels seus fills, que, des de feines subalternes, ajudaven a aixecar apartaments i hotels entre la riera i la carretera de Sant Feliu. Responsable i bon treballador, el van contractar com a manobre quan estava a punt d’acabar-se un edifici de quatre plantes, en el qual, després de parlar amb l’encarregat, li van cedir un espai al soterrani on li deixaven dormir i cuinar. Va ser així com va aconseguir dues feines i a la de la construcció hi va afegir la de vigilant de l’obra, la qual cosa no tan sols li permetia estalviar i millorar la temporada, sinó que, reservat i poc amic de festes, el cau que li feia d’habitatge l’ajudava a superar la freqüent melangia sobrevinguda quan comptava els dies que li faltaven per tornar al mar del sud. L’Agustín cobrava 1.100 pessetes (61 euros) a la setmana, un capital pels temps que estem parlant, i mai havia dit no, ni tingut una mala paraula, fins al diumenge 6 d’agost del 1967, quan l’encarregat va anar a buscar el seu cotxe a l’obra, el va cridar i no el va trobar enlloc. Li va estranyar però va pensar que havia sortit a passejar. Tot es va complicar el dilluns 7, quan l’Agustín continuava sense donar senyals de vida, i també havia desaparegut un treballador marroquí que acabava contracte i dormia al mateix local que l’almerienc.

A les deu del matí, després d’esmorzar, preocupat per l’Agustín, l’encarregat va demanar ajut a la Policia Municipal, i quan aquesta li van confirmar que no en sabien res, va tornar a l’obra, va suspendre la feina i va manar als treballadors que es dediquessin a buscar el peó. Després d’escorcollar l’edifici, quan van arribar al soterrani, on l’Agustín dormia, van trobar que el catre tapat amb una manta amagava unes taques de sang, que marcaven un rastre al terra i portaven fins a un pou de l’obra. A mig camí, hi havia una ampolla trencada i un encenedor tacat. Espantats, van avisar la Guàrdia Civil. Pocs minuts més tard els números i els encarregats del jutjat, van llançar al fons de la cisterna una corda de set metres lligada amb un pes. Hi havia quelcom sospitós i van fer baixar un especialista que va ensopegar amb el cos de l’Agustín amb el cap esberlat. El jutge va fer buidar la deu i al costat del cadàver va aparèixer una barra de ferro, la roba esquinçada i la faixa negra on l’emigrant guardava els diners feta bocins. Calia buscar el culpable. Tenien un sospitós. El company marroquí que coneixia la dèria estalviadora de l’Agustín i havia desaparegut de sobte deixant una camisa seva tacada de sang al lloc del crim. La Guàrdia Civil va intentar investigar-lo però es va trobar amb un fantasma. Ni tan sols sabia el nom real del presumpte assassí, no hi havia cap document que l’identifiqués i a l’obra només el coneixien com a “Alí Joseph”.