De barri industrial a niu d’oficines

El 22@ és el barri de Barcelona que la majoria hem conegut sempre com el Poblenou. Explica la història que era un barri obrer, nascut per la proximitat a les fàbriques que s’aixecaven lluny del centre de la ciutat. Aquest indret va anar creixent, cada cop amb més habitatges, i a partir dels anys setanta i vuitanta va veure desaparèixer unes quantes fàbriques, fruit de la crisi industrial i d’una Barcelona que, des del 86, volava cap a uns Jocs Olímpics que la van canviar per sempre. Doncs bé, ara aquell barri obrer s’ha convertit en un espai ple d’edificis d’oficines i, moltes, buides. Segons la consultora Savills, un 23% dels despatxos no estan ocupats, però aquest percentatge puja fins al 42% en l’estudi de l’Observatori dels Barris del Poblenou. Per una banda, seria recomanable que els estudis donessin una xifra similar, però això en aquest país sabem que és impossible. En tot cas, els qui de tant en tant passegem pel Poblenou, sabem que d’oficines buides n’hi ha un fotimer. I el més al·lucinant, i disculpin el desconeixement en matèria d’inversió immobiliària, és que se n’estan fent moltes més. Però un munt. El Poblenou està ple de grues que acabaran construint grans torres d’oficines, en una transformació cap al no-res que segur que n’està enriquint alguns però que està fent que l’accés a l’habitatge a la zona, que és el que veritablement fa falta, estigui només a l’abast de membres de la família dels Windsor. De tot aquest desastre, que és un exemple fantàstic de com funciona Barcelona, segurament no hi ha un responsable únic. Però ara, un cop la bola inversora en oficines ha crescut creant un barri fantasma i absurd, algú haurà de responsabilitzar-se’n i mirar de transformar el barri pensant en les persones. I fer-ho, no només dir-ho.