La canonada

L’hivern del 2008, Cata­lu­nya vivia en estat d’excep­ci­o­na­li­tat per la sequera. Aquell any aquest diari va denun­ciar que l’única cano­nada que lla­vors por­tava aigua del Ter a Bar­ce­lona feia anys que per­dia aigua pota­ble: una mit­jana de 216.000 litres al seu pas per Bada­lona. Hi havia 12 fui­tes. La solució, però, no era fàcil, ja que no es podia arre­glar la cano­nada sense sus­pen­dre el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua. La pressió mediàtica i la sen­si­bi­li­tat ciu­ta­dana va obli­gar final­ment la Gene­ra­li­tat a anun­ciar actu­a­ci­ons urgents. L’Ajun­ta­ment de Bada­lona, per la seva banda, anun­ci­ava que tenia constància d’aquesta situ­ació des de feia anys i recla­mava a l’empresa pública que ges­ti­ona el sub­mi­nis­tra­ment, Aigües Ter-Llo­bre­gat, que solu­cionés l’ava­ria o que, almenys, apro­fités l’aigua que es per­dia per al reg o la neteja. Fins i tot la fis­ca­lia va orde­nar als Mos­sos inves­ti­gar-ho. Un any més tard l’ACA va reconèixer que aque­lla sag­nia impa­ra­ble d’aigua pota­ble es podia haver evi­tat abans, ja que exis­tien infor­mes de fa més de vint anys que ja aler­ta­ven de l’existència de fui­tes a causa d’un man­te­ni­ment defi­ci­ent. Divuit anys més tard cal una nova sequera i la sen­si­bi­lit­zació ciu­ta­dana perquè les admi­nis­tra­ci­ons con­tinuïn posant pedaços tot espe­rant la solució final: una cano­nada nova el 2025, diuen.