mirades
Jordi Grau
En Pere Codina ara diu que es jubila
Va dirigir el Teatre Municipal, va integrar l’equip de protocol en els Jocs de Barcelona i va ser l’ombra del bisbe Pardo
Ha estat una figura omnipresent a la Girona dels darrers 55 anys, però ara, set mesos després de fer els 80 anys, Pere Codina Gironella ha anunciat a les xarxes que es jubila. Això sí, després de tota una vida en un segon terme respecte als grans personatges per a qui ha treballat, continuarà present i ben actiu a les xarxes socials i administrarà el seu blog, en què penja escrits, molts dels quals de caire religiós, ja que ha escrit tres llibres de religió per a l’editorial Vicens Vives, una guia de vivències a Terra Santa, una guia de la catedral de Girona i dos llibres de protocol.
En Pere Codina i el seu poblat bigoti han fet moltes coses des que el 1968 va entrar a treballar a la banca. Primer, al Banc de Santander i, després, a la Banca Carrera i Banc de Girona. Això, fins que el 1975 va entrar a l’Ajuntament de Girona. Fins al 1991 va ser cap de protocol i director del Teatre Municipal, substituint un director ancorat en el passat més carca de la dictadura.
Llicenciat en ciències de la informació, relacions públiques i amb un màster en protocol institucional, va capgirar la programació del Teatre Municipal de Girona. Hi va portar Paco de Lucía i Narciso Yepes, hi va programar Núria Espert, es va fer amic de Lluís Pasqual i de la gent del Teatre Lliure. Va portar al municipal Lluís Llach i Raimon. I, més endavant, amb Joaquim Nadal d’alcalde, només li va demanar dues coses: que hi portés La Trinca i Ana Belén. Cal explicar-ho. Ana Belén era la musa de l’esquerra. I a La Trinca no l’havien deixat actuar al municipal. D’aquí va venir que durant un temps en les seves actuacions, a la taquilla hi posaven “una pesseta menys per als de Girona” al costat del preu. En Pere Codina els va fer venir.
D’anècdotes, en té un munt. El dia que s’havia d’estrenar a Girona Una altra Fedra, si us plau, amb Núria Espert i amb Gabriel Renom, aquest últim, antic membre de Joglars, va ser detingut. Boadella s’havia escapat el dia abans. Salvador Sunyer pare, llavors senador; Armando Moreno, marit de Núria Espert, i Pere Codina es van oferir a restar retinguts a canvi que es permetés la funció. En Perales, l’etern manaire del govern civil, va dir que no. També es recorda l’estrena de Luces de bohemia amb José María Rodero. Malalt, el van haver de portar a l’hospital i el metge va dir que no podria seguir gaire temps amb l’obra. La va encertar...
Pere Codina se’n va anar a l’equip de protocol dels Jocs de Barcelona de 1992. Va acaparar tanta càmera al costat de caps d’estat que per Girona es deia allò de “qui és aquest que surt amb en Codina?”, fent referència a l’acudit de l’Eugenio. Va ser a la consagració de la Sagrada Família, al cantó de Benet XVI. Va entrar a la secretaria del bisbe Francesc Pardo el 2009, després de jubilar-se havent treballat setze anys a l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Amb el bisbe Pardo van ser amics. I va deixar el bisbat amb la seva mort. Aquest maig, però, va acompanyar Miquel Noguer i Pau Presas a veure el papa Francesc. Ho considera el regal de la seva vida. Allà el papa li va beneir les arres del seu matrimoni amb la Teresa Maria, amb qui ha tingut dos fills, Dani i Rosa. Ara diu que es jubila. Ningú s’ho creu.
