Els vins catalans, al contraatac

No s’ha estu­diat a fons, però una de les teo­ries més plau­si­bles per enten­dre l’hege­mo­nia dels vins de La Rioja en el mer­cat català explica que, durant la Guerra Civil, els fills de la bur­ge­sia –mobi­lit­zats per l’exèrcit fran­quista a Bur­gos o Sala­manca– van acos­tu­mar-se a aque­lles ampo­lles d’ull de lle­bre, enve­lli­des amb molta fusta i d’un gust ben carac­terístic, molt dife­rent dels vins cata­lans de l’època. En aca­bar la guerra, aquests joves van rein­cor­po­rar-se als seus llocs de pri­vi­legi dins la soci­e­tat bar­ce­lo­nina i cata­lana i van fer seus aquells cellers amb noms res­so­nants, cas­te­llaníssims i aris­tocràtics. Des d’aquell moment, les car­tes dels res­tau­rants i el rebost de les cases bur­ge­ses van anar gene­rant una ona expan­siva de pres­tigi i imi­tació. I així fins que, al cap de no gaire temps, aquells vins llu­nyans van des­plaçar els pro­pis fins a arri­bar a colo­nit­zar les calçota­des, que ja és dir. Però, afor­tu­na­da­ment, aquest mitjó s’ha girat. Els dar­rers deu o quinze anys els vins cata­lans han tor­nat amb tanta força que ja és estrany el res­tau­rant que encara no n’ofe­reix una gamma àmplia o el super­mer­cat –almenys d’un cert nivell– que con­ti­nua afer­rant-se a aquells vins d’abans. Els cellers cata­lans, a més, no tenen com­ple­xos i eti­que­ten sem­pre en català, inclo­ses les par­ti­des que s’expor­ten a tot el món. Sense exa­ge­rar, la llen­gua d’aquest país viatja en les eti­que­tes dels vins, escu­mo­sos o tran­quils, més que cap altre pro­ducte cul­tu­ral o comer­cial. I això ho lle­giu just quan els pre­mis Vinari han dis­tin­git els millors vins cata­lans, amb admi­ració cap al pri­o­ratí L’Etern 2018, d’Acústic Celler, i, igual­ment, cap a les bom­bo­lles pene­de­sen­ques del Cor­ral Cre­mat, d’Albet i Noya. Són ells, i molts altres, els que estan recu­pe­rant el pres­tigi i l’auto­es­tima del pro­ducte dels nos­tres camps, de les nos­tres vinyes.

Brin­deu per ells amb ells.