Carnet

L’inci­dent ja no podia ser més vul­gar: un cotxe n’enves­teix lleu­ge­ra­ment un altre, pel dar­rere, en un típic embús. No ha pas­sat cap desgràcia, els des­per­fec­tes són mínims. Però un fet tan vul­gar per­met de des­co­brir un altre fet excep­ci­o­nal: el con­duc­tor del cotxe que ha topat no té car­net de con­duir. No n’ha tin­gut mai. I ja fa divuit anys que con­du­eix.

Imme­di­a­ta­ment s’ha enge­gat el procés con­tra l’indo­cu­men­tat. Ignoro qui­nes con­seqüències, evi­dent­ment des­a­gra­da­bles, tindrà per a aquesta per­sona que és tan mal ciu­tadà com bon con­duc­tor. Con­duir durant divuit anys sense cap acci­dent, sense cap petita infracció que hau­ria denun­ciat la manca de car­net, és un his­to­rial que molts auto­mo­bi­lis­tes amb tots els ets i uts legals vol­drien tenir. Si visquéssim en una soci­e­tat rao­na­ble, i no en una soci­e­tat raci­o­na­lit­zada, aquest con­duc­tor seria feli­ci­tat. Ja sé que seria exces­siu que li dones­sin una meda­lla, però em sem­bla­ria abso­lu­ta­ment lògic, i just, que li dones­sin el car­net. Al cap­da­vall, un car­net o un títol, de qual­se­vol mena, no genera capa­ci­tat, no crea apti­tud, sinó que sim­ple­ment acre­dita que ja es té la capa­ci­tat. I no hi ha cap dubte que el con­duc­tor de qui par­lem la té. Encara més: els car­nets que es donen als qui apro­ven un exa­men –de con­ducció o de medi­cina– en molts casos no fan altra cosa que acre­di­tar una capa­ci­tat teòrica, i no els manca un punt de pre­sumpció temerària; amb el car­net o el títol a la but­xaca es pot errar la mani­o­bra o el diagnòstic. Després de divuit anys de pràctica, l’ator­ga­ment del car­net es podria fer sense cap escrúpol.

Però la llei és la llei, i a aquest home no li ser­virà de res que digui “home, és que em pas­sava el dia con­duint i no tenia temps d’anar-me a exa­mi­nar...”

Els cata­lans ens vam pas­sar segles con­duint-nos, acre­di­tats per un car­net que ens vam donar nosal­tres matei­xos i que era reco­ne­gut arreu del món.

Un dia, fa més de dos-cents anys, ens el van pren­dre, i ens vam que­dar “indo­cu­men­tats”. No vam tenir altre remei que con­ti­nuar cir­cu­lant clan­des­ti­na­ment per car­re­te­res secundàries. Ara ens han donat un permís pro­vi­si­o­nal que fixa una velo­ci­tat màxima limi­tada. També ens han raci­o­nat la gaso­lina.

Ara hem d’apren­dre a fer la mani­o­bra que ens per­meti d’entrar a l’auto­pista.