L'educació ha de defugir la demagògia

Avui està convocada una vaga en el sector de l’ensenyament a Catalunya. És un pols dels sindicats al conseller Ernest Maragall. No els agrada, entre moltes altres coses, el document de bases per a la futura llei d’educació. El sistema d’elecció dels directors dels centres, per exemple, és una novetat que mestres i professors no veuen gaire clar. Pel que diuen els experts consultats per l’AVUI, el que vol fer el departament dringa bastant bé. És lògic, però, que els mestres no vulguin perdre cap dret i que, a l’avançada, vegin amb recel qualsevol canvi que pensin que pot afeblir el seu gremi, ja prou debilitat pel poc suport que reben de les famílies i dels mateixos alumnes.

El conseller d’Educació, segurament, no ha estat prou hàbil amb les formes. Si hagués aconseguit més complicitats abans de presentar aquest document de treball, ara no es trobaria amb aquesta vaga que pot fer anar coixa tota l’ambició d’aquesta llei. És veritat, però, que els mateixos mestres estan dividits i que hi ha una certa contestació cap als sindicats. Se’ls critica la precipitació a dir que no, de patac, al que és tot just un document de treball per a la futura llei d’educació. Aquest mateix cap de setmana, a Banyoles, el grup de treball d’EDU 21 celebra unes jornades amb mestres sobre el model de direcció de centres. El debat per buscar solucions és positiu.

Al discurs d’investidura de 1980, Jordi Pujol ja va dir que això de l’ensenyament ho hauríem de mirar. Han passat 27 anys i, entre uns i altres, no s’ha fet prou bé, no ha sigut la prioritat i ara és l’hora d’arreglar-ho. Per centrar el debat i per buscar les solucions adients, cal situar-nos al marge de la plaga “bonista” que emmanilla el país i, sobretot, convé aparcar la demagògia. Catalunya necessita un bon professorat, suficient en nombre, preparat, motivat i recolzat. Tan sols així s’arribarà a una escola que iguali per dalt i no per baix, que no criminalitzi l’excel·lència i que torni a dotar d’autoritat els ensenyants perquè puguin fer classe amb condicions. La formació és la clau de la nostra subsistència. Només si aconseguim mantenir i millorar la formació, Catalunya pot tenir un gran futur. Altrament, pinten bastos.