Apuja’m el sou, que soc molt productiva

Llegim aquesta setmana que en total 40.000 funcionaris catalans rebran entre 300 i 600 euros gràcies a una paga de productivitat que ha aprovat el govern de la Generalitat. Ser productiu vol dir, a tots els diccionaris que hi pugui haver, tenir capacitat de produir, o també ser útil i profitós. En el món laboral es poden produir, per posar alguns exemples, des de peces per a un cotxe i xips per a ordinadors fins a idees de molts tipus. El món de la producció és infinit i no sempre té un resultat quantitatiu. Però jo, fins ara, pensava que a la nostra feina tots tenim l’obligació de ser productius, en el format que sigui. Un treballador que no ho és deu ser similar a un moble de decoració, dic jo. A l’administració pública, però, sembla que les coses s’entenen d’una altra manera. Els mateixos funcionaris, segons les informacions difoses, hauran de fer un exercici d’honestedat i confessar si són prou productius o no per merèixer el plus. La seva valoració comptarà un 40% en la decisió final. Em pregunto: vol dir això, per tant, que s’accepta que a l’administració pública paguem entre tots a empleats que no aporten gaire? Si el que es vol és apujar el sou als funcionaris, almenys que no ens prenguin el pèl i no ho disfressin de premi al bon rendiment, perquè això fa tuf de dietes que ens amaguen els polítics per no fer públic un augment de salari. I si del que es tracta realment és de premiar la productivitat, des d’aquí insto el director d’aquest diari a fer el mateix exercici. Pel que fa a la meva valoració (no seré jo qui tiri pedres sobre la meva teulada), crec que em mereixo triplicar el sou. La seva opinió, que val un 60%, serà que m’haig de quedar com estic. Ara vaig a intentar calcular quanta pasta em toca.