Aragonès es reivindica

Assistim en els últims dies a una major sortida a escena de Pere Aragonès. El president de la Generalitat assistia dijous passat a la comissió general del Senat de les comunitats autònomes a defensar l’amnistia i el referèndum davant dels barons del PP. Des del govern català es justificava la presència d’Aragonès en una sessió monocolor tenyida del blau popular per no deixar “en mans del PP i els seus presidents autonòmics un debat sobre l’amnistia”, però el cert és que no calia que hi assistís. De fet, cap dels capitostos territorials del PSOE ho va fer, cosa que va centrar el focus en el duel entre els populars i el president de la Generalitat. Un Aragonès que després del seu pas pel madrileny carrer Bailén, i també a posteriori de les reunions mantingudes amb els comissaris europeus de Justícia, Didier Reynders, i Treball i Drets Socials, Nicolas Schmit, feia balanç de dos anys del decret de renovables. I a qui aquesta setmana hem vist amb els delegats a l’exterior, els directors de les oficines d’Acció i de l’Institut Ramon Llull celebrant que els passos en la tramitació de l’oficialitat del català a la Unió Europea continuïn. Moltes imatges en pocs dies. I tan veritat com que la presidència de la Generalitat és una responsabilitat d’exposició pública, ho és que Aragonès està en una posició complexa davant la negociació de les forces independentistes per a la investidura de Pedro Sánchez. Les converses situen al centre Oriol Junqueras i, sobretot, Carles Puigdemont, però deixen en un segon pla el president de la Generalitat. Sempre hi ha, però, l’agenda institucional.