Cineasta nord-americà. Woodylona

Jo també estic emocionat, admirat Woody Allen, que t’hagis fixat en aquesta ciutat nostra, i que hagis fet l’esforç de patir tres escales aèries per arribar al nostre aeroport de Playmobil. Comparteixo l’ànsia dels paparazzi per immortalitzar les teves ulleres tortes en tots els angles imaginables, contra el decorat d’una parada de Bicing o al segon pis del Bus Turístic.

Quanta generositat i genialitat ens has aportat, abans i tot d’estrenar el film. Quina imatge més cosmopolita estem donant, rendits al ritme un pèl quec dels teus aforismes brillants. Entenc la dèria dels actors indígenes per fer-te de cambrers en una imatge fugaç, per aguantar-te el trípode de la càmera o tocar-te la punta del clarinet, perquè tu ets al cinema allò que Frankfurt és als llibres, o sigui, aquell piscolabis històric amb foto final que tots voldríem ensenyar als néts.

I em sembla just i necessari que les autoritats et posin una catifa de milió i mig als peus, perquè només en promoció internacional el gest ja s’ho val, sobretot tenint en compte que darrerament aquest poble va coix en turisme de masses. No sé si a Manhattan mai t’han fet tantes festes, però, si no, ells s’ho han perdut.

Aquí t’adorem sense pal·liatius, i, ara que a la casa de la vila van escassos de consens, jo proposo una moció unànime de tots els grups per dedicar-te, no pas una medalla ni una estàtua ni un carrer, sinó el topònim sencer, que convindria rebatejar com a Woodylona.