La nostra ràdio fa noranta anys

El 14 de novembre del 1924, aviat farà 99 anys, la poca gent que disposava de l’aparell adequat va poder escoltar la primera emissió a tot l’Estat d’un programa de ràdio. Encara que Ràdio Ibèrica havia fet alguna emissió abans, la primera emissora oficial reconeguda a l’Estat va ser Ràdio Barcelona, batejada com a EAJ-1. Començava l’aventura de la ràdio que l’any vinent, en el seu centenari, tindrà el seu any oficial perquè així ho ha decidit el govern de la Generalitat, i Ràdio Associació de Catalunya, com a cooperativa, s’hi afegeix, com a hereva de la memòria dels pioners de la radiodifusió. Ràdio Barcelona prepara el seu centenari, que és el de la ràdio, sota la direcció de l’empordanès Jaume Serra.

Van passar deu anys i ara es compleix el norantè aniversari de Ràdio Girona EAJ-38. Les primeres proves, no oficials, es van fer per les Fires del 1933, i la primera emissió, des de l’Ateneu Gironí al carrer Carreras Peralta de Girona, va ser el dia 10 de desembre, quan una jove Francina Boris va pronunciar les mítiques paraules. “Aquí Ràdio Girona. Aquí EAJ 38, Ràdio Girona.” L’acompanyava Jacint Carreras, el primer locutor. Sota la direcció d’Alexandre Figa. Va ser per Fires. No se sap el dia. Ahir Ràdio Girona va fer un programa especial per recordar-ho, gens nostàlgic, enfocat al futur de la ràdio.

Noranta anys farà la ràdio de manera oficial. Quantes generacions de gironins no han crescut amb Ràdio Girona? Quantes no hi van escoltar la missa, els partits de futbol, el rosari i les radionovel·les de Guillermo Gautier Casaseca? O escoltaven els resultats del Girona a través de la veu d’Ernest Mascort, primer, i Narcís Planas, després? Quants oients no es van comunicar el seu amor per ràdio, amb les cartes enviades a programes de felicitacions? Quanta gent no va escoltar com anava de mal borràs la política durant la República o va tenir el pensament que tot podria canviar per bé amb la Transició que volíem modèlica? Quants gironins no van patir per la democràcia la nit del 23-F? O escoltaven aquelles veus que els feien companyia, o els concursos que buscaven talents quan no existia la televisió ni Operación Triunfo ni Eufòria?

Tot això i molt més és Ràdio Girona. Després van venir altres emissores a les comarques gironines. Durant dècades es va haver d’escoltar la radio en castellà, però la Francina al Nostra dansa i Emili Casademont Comas van ser pioners a trencar la norma imposada. La ràdio feia companyia i potser hem canviat la manera d’escoltar-la (o de mirar-la, perquè abans es mirava la ràdio del menjador). Però encara ara saps que sempre hi haurà els amics de la ràdio, que cantava Dyango. Fent companyia, quan cal. Ja ho diu la cançó recopilada pels fenòmens del Càntut amb aquests versets: “N’és la ràdio un aparato / que fa poc que ha sortit nou / és bonic i molt barato.” I també: “Tan sols és una antena / un filferro i un cordó / I en surten les boques plenes / com unes galenes / surten les cançons.” Ho cantava Montserrat Llover, de les Planes d’Hostoles, que la sentia al seu pare. La ràdio sempre hi ha estat, en aquests noranta anys, i encara hi és. Ara, a casa, fa noranta anys.