Impostos i taxes

Parteixo de l’acceptació que amb les aportacions econòmiques de tots els ciutadans es garanteixen els serveis públics. Res a dir amb l’enunciat que, d’altra banda, tampoc deixa gaire marge per estar-hi d’acord, perquè és d’obligat compliment. Dit això, l’estratègia seguida al peu de la lletra per gairebé tots els ajuntaments d’aquest país amb la pujada d’impostos i taxes pel 2024 em porta a constatar que hi ha coses que no canvien. La primera, que malgrat que els temps han canviat, les lliçons polítiques es mantenen inalterables. És a dir, si ets un/a alcalde/alcaldessa apuja les ordenances fiscals sempre el primer o, com a màxim, el segon any de mandat. Sembla que el mantra funciona i que la mesura, del tot impopular i generadora d’agres comentaris a les xarxes socials, s’acaba diluint en la ment de la ciutadania i serà un record llunyà que no li farà canviar el vot quan tornin a tocar eleccions. La segona, utilitza en el teu discurs posterior a anunciar les pujades que et sap molt de greu, molt, que t’hi veus obligat per unes circumstàncies alienes a la teva voluntat i que l’entrada de més diners a l’Ajuntament servirà per garantir els serveis a tothom i perquè ningú no quedi enrere. És a dir, ven la imatge que l’esforç particular de cadascú tindrà recompensa en el benestar públic i que tots formen part d’una bonica comunitat unida i forta. Malgrat que les decisions es prenguin dins del consistori i no pas a la plaça del poble a mà alçada. La tercera, aprofita’t sense pietat de la feblesa dels grups de l’oposició en cas que tinguis una majoria suficient i menystén les seves aportacions bé perquè són inaplicables, bé perquè demanarien un consens que no necessites. I l’última, no oblidis mai reservar una partida prou generosa per dedicar-la a ensucrar el mal moment econòmic del municipi. Inverteix aquests diners en grans celebracions, festivals i focs d’artifici que mostrin un bri d’esperança a les butxaques escurades dels teus ciutadans. Encara que la festa també l’hagin hagut de pagar ells.