Despullar

Estem vivint un ambient com el previ al cop d’estat del 1981. Llavors, l’oligarquia espanyola estava nerviosa per la tebior de Suárez davant del procés autonòmic, les concessions socials i la violència d’ETA. El cop de Joan Carles I i Armada, amb el suport del PP, faccions d’UCD i del PSOE, se’ls en va anar de les mans, però va marcar el full de ruta dels presidents següents: frenada a l’autogovern (Loapa, Lofca), carta blanca contra ETA (GAL), reciclatge del franquisme en el si de les estructures d’estat (exèrcit, policia, justícia) i consolidació de l’oligarquia (pas dels oligopolis públics a privats).

Ara, Sánchez, condicionat en la legislatura passada per Podem i ERC, ha virat cap a l’esquerra i ha entrat en negociació amb l’independentisme. També perquè, arran de l’1-O, amb la consigna de Felip VI el 3-O –“a por ellos”–, es va implantar el contrapoder al govern espanyol d’un directori judicial i policial i s’ha afavorit l’emergència del neofalangisme de Vox, que és el seu braç polític. L’ebullició en l’Espanya-Madrid estava servida.

Així que una de les virtuts del procés ha estat despullar el règim i mostrar les seves estructures profundament reaccionàries, la seva escassa i minvant qualitat democràtica, la corrupció de les capes altes de l’oligarquia econòmica i política i de la monarquia, i el blanqueig de les forces més anticonstitucionals, com el partit fundat per set ministres franquistes i el neofalangisme disposat a abolir segments nuclears de la Constitució.

Per tant, tenim una oportunitat històrica per establir uns objectius tàctics que permetrien agrupar el 80% dels ciutadans catalans favorables a les vies democràtiques i ampliar les aliances externes amb la població d’altres nacions de l’Estat que ja estan sent perjudicades per un govern del tàndem PP-Vox.

som en un tombant històric. O hi ha la valentia de sumar totes les forces dels que vulguin avançar en qualitat democràtica, encara que els objectius finals socials o nacionals legítims siguin contradictoris, o bé, inevitablement, s’enceta una època fosca d’involució en un context internacional molt complicat. Totes les parts n’haurien de ser conscients. Jugar a un acord de conjuntura, en clau de “qui dia passa any empeny”, seria un error. No s’hi val l’esperit de resignació de Sánchez quan diu als seus: “De la necessitat, n’hem fet virtut.” O, per la banda independentista, els reiterats discursos que menysvaloren la bilateralitat assolida ja la legislatura passada i, ara, amb l’ampliació de la carpeta antirepressiva, de verificació de la negociació i d’increment de l’autogovern financer i en infraestructures. No ens trobem entre el PSOE i l’independentisme en una pugna per la correlació de forces, sinó en una correlació de debilitats. I els dèbils ho són davant dels forts, que estan blindats en les estructures profundes de l’Estat (rei, exèrcit, policia, poder judicial, oligarquia econòmica, mitjans de comunicació i jerarquia eclesiàstica). La majoria de la base electoral del PSOE –encara que no sempre en sigui conscient–, la de Sumar i la de les forces de centredreta i d’esquerra nacionals, hi tenen molt a perdre amb una involució reaccionària.

Aquí sabem, però encara no ho expliquem prou, que el factor principal de creixement de l’independentisme ha estat saber que només amb un estat propi la societat catalana estaria en disposició d’obtenir una democràcia homologable a les millors d’Europa. Però aquí ve la paradoxa: no vam tenir prou força acumulada, prou contrapoder efectiu, prou suport internacional, per assolir-ho. I aquestes circumstàncies no variaran a curt termini. Llavors, per facilitar la represa i no continuar retrocedint en drets, caldrà recórrer un tram del camí amb la gent que tampoc vol retrocedir, per raons similars o no, en altres territoris de l’Estat.

Així que, si hi ha investidura, caldria esperar de les dues parts una aposta que fos: “De la virtut, n’hem de fer necessitat.” I aprofitar tota la legislatura per fer avançar reformes en la línia dels estats més avançats d’Europa. Amb millors regles del joc i àrbitres neutrals, totes les lluites i aspiracions, siguin socials, nacionals o culturals, poden fructificar. Despullar el règim ha estat un pas necessari per intentar bastir i vestir alguna cosa nova.