Em van robar quinze mesos

Tal dia com avui fa quaranta-cinc anys va entrar en vigor la rebaixa de la majoria d’edat dels ciutadans espanyols dels 21 anys als 18. Ho havia decidit el Consell de Ministres presidit per Adolfo Suárez, que havia guanyat les eleccions del 15 de juny del 1977, les primeres després del franquisme, que enfilava el referèndum per votar la Constitució Espanyola que se celebraria el dia 6 de desembre del 1978, aviat farà també 45 anys. Aquest era el motiu: les enquestes deien que els joves votarien sí a la Constitució. Abans, només els més grans de 21 anys havien pogut votar la llei de la reforma política del 1976, el 15 de desembre del 1976, que va entrar en vigor el gener del 77, any que hi va haver les eleccions després que fossin legalitzats els partits polítics, especialment el PCE i el PSUC, però encara no ERC. Ho vaig veure a l’hemeroteca de l’Arxiu de Girona i també vaig descobrir que tal dia com demà farà 90 anys de les eleccions generals espanyoles, que van ser les primeres en què van poder votar les dones. Van guanyar les dretes, no pas a les comarques gironines, on es va imposar ERC, i va arribar el Bienni negre, en el qual el govern català va ser empresonat pels Fets d’Octubre del 1934. Ja ho veuen, la història es repeteix.

Escric tot això perquè val la pena recordar-ho. Només fa 90 anys que van poder votar les dones. I 45 de la majoria d’edat als 18 anys. Però és que cal recordar als més joves que coses que ara ens semblen anacròniques passaven fa quatre dies. Fins al 2 de maig del 1975, fa 48 anys, una dona no podia obrir una llibreta d’estalvis pel seu compte si no ho autoritzava el pare, el marit o el tutor. Fa 48 anys! I fins al 26 de maig del 1978 l’adulteri estava penat amb fins a sis anys de presó, llei que s’aplicava més aviat contra les dones, no ens enganyem. I per acabar-ho d’arrodonir, no hi va haver llei de divorci fins al 22 de juny del 1981, fa 42 anys. Una llei que va tenir a les Corts 162 vots favorables i 128 en contra, a més de set en blanc. I alguns dels que hi van votar en contra van ser els primers a aprofitar la llei per divorciar-se.

Escric això i penso que jo ja tenia 21 anys el 6 de desembre del 78. Ser major d’edat volia dir fer coses sense permís patern. I votar. No havia pogut votar ni la llei de la reforma política ni en les primeres eleccions, les que va guanyar Suárez, el 77. Per què, doncs, no vaig votar per la Constitució, ni en les generals del 1979, ni tampoc en les primeres municipals? No era una qüestió de fons... I vaig recordar que estava fent el servei militar i que a la caserna de Jaca, on el feia, ningú ens va informar de cap dret, més aviat el contrari. I vist així he recordat que del juny del 78 al setembre del 79 vaig haver de deixar la feina, la meva ciutat i els meus amics. Em van robar quinze mesos de la meva vida que no em van servir de gaire res. I per això, en una caserna amb massa caps, oficials i, sobretot, sergents franquistes i alguns feixistes, no se’ns va informar que podíem votar. I, per tant, en aquests quinze mesos em vaig perdre coses que em saben greu: va sortir el Punt Diari, va obrir la 22 i en Nadal va ser alcalde. I pensant en el dia que es va rebaixar la majoria d’edat als 18 anys i en tot això, torno a recordar com ens van robar quinze mesos de la nostra vida.