Imatges insòlites

Aquestes dues setmanes hem vist, provinents de Madrid, imatges insòlites i sorprenents. Les concentracions instigades per la dreta i la ultradreta davant de la seu del PSOE han aplegat un bonic mostrari de l’ultracatolicisme més estantís i el neonazisme de nova fornada, amb un bon nombre de despistats i despistades que no sabien com i on putodefender Espanya. Resos de rosari i exhibicions de creus a la cara d’antiavalots com si d’un exorcisme es tractés, entrarien en la categoria d’imatges insòlites. Però, com que en el fons la ultradreta no sorprèn, s’han pogut presenciar escenes absolutament deplorables i denunciables. Una ha estat l’exhibició de nines inflables despullades per assenyalar les ministres de l’anterior govern, en una mostra patètica del masclisme més ranci i reaccionari. Una altra, les agressions físiques que han rebut redactors i fotoperiodistes que simplement tractaven de fer la seva feina i que s’han vist agressivament envoltats, empentats, colpejats, insultats i amenaçats. Normalment és difícil treballar per informar en protestes violentes –ho vam viure intensament a les manifestacions del procés–, però aquest grau d’agressivitat dels manifestants envers la premsa és d’una magnitud poques vegades vista. Símptoma del poc tarannà democràtic de certes opcions polítiques.