JFK

Avui fa seixanta anys JFK va ser assassinat a Dallas. Un magnicidi que encara ara està envoltat d’incerteses i secretisme. Sobre això, si no ho han fet, els recomano llegir Kennedyana, de Vicenç Pagès Jordà. Encara hi ha molts aspectes de la vida del 35è president nord-americà que es desconeixen i, de mica en mica, se’n van descobrint. Per exemple que ell amb dinou anys i el seu germà gran, Joe, de vint-i-tres, van ser a Espanya en plena Guerra Civil. I hi van ser complint ordres del seu pare, Joseph Patrick Kennedy, ambaixador nord-americà a Londres i partidari de Franco. I va intuir que la guerra espanyola podia ser el detonant d’una altra guerra mundial, sobretot després de la creixent intervenció soviètica. Volia dades fidedignes sobre Espanya, començant pels ideals que defensava cada bàndol i les repercussions que per als Estats Units podia tenir que un o altre guanyés la guerra.

Malgrat la seva simpatia pel bàndol nacional, el patriarca dels Kennedy sabia que el seu govern, presidit per Franklin Delano Roosevelt, estava a prop de l’executiu republicà. A més, nombrosos nord-americans combatien a Espanya al servei de la República, enrolats en les Brigades Internacionals. Precisament per contrarestar la informació partidista del seu govern, Joseph Kennedy va enviar els seus dos fills grans a Espanya. El jove JFK va fer arribar després al seu pare un estudi detallat de les repercussions per a Anglaterra d’una victòria republicana. I hi reconeixia: “Encara que considero que seria potser molt millor per a Espanya que Franco triomfés –perquè això tornaria al país unitat i fortalesa–, al principi era el govern republicà qui tenia moralment raó.” I acabava reflexionant: “Si les tropes estrangeres fossin retirades d’Espanya, quina oportunitat de vèncer tindria Franco? I si Franco triomfés, en quina mesura hauria d’atribuir la seva victòria a Mussolini i Hitler?” Reflexions de JFK.