El voraviu
Regar de diner públic
Hi ha qui viu instal·lat just sota el punt de la canonada on hi ha la fuita
Tornen a tocar dades. Més que llistar-les fredes com ahir, avui les creuem i mantindran relacions. Les dades, com les persones, quan se socialitzen, expliquen i canten el que no està escrit. Per no tornar a quedar curts d’espai i haver-hi de tornar demà, ens centrarem en el cant de la mallerenga que més refila: el diari Ara. El projecte crida l’atenció perquè des que va sortir al carrer no ha aconseguit fer zero ni un sol exercici i ja porta acumulats més de 25 milions d’euros de pèrdues. Sobretot crida l’atenció per la profusió amb què se’l rega amb diner públic. La canonada deu tenir una fuita, a l’estil de les de l’aigua, i el diari Ara s’ha sabut instal·lar just sota la fuita. D’aquí, segurament, el copiós reg que rep. El 2022 li han anat 3.451.838 €, un 210% més que a El Punt Avui (1.110.845 €), que ven un 17% més d’exemplars cada dia (11.201) que l’Ara (9.503). Tal inundació li ha representat un 29% del total de la facturació. A nosaltres ens ha representat un 11%. Si ho relacionem amb la plantilla de treballadors (130 a l’Ara i 152 a El Punt Avui), la divisió dona 26.533 € per treballador en el cas de l’Ara i 7.308 € en el nostre. Un supera els 23.630 € d’El Periódico i els 16.944 € de La Vanguardia. L’altre està per sota dels 10.886 € de Regió 7 i els 9.757 € del DdGi. La ràtio per exemplar també és molt més humida en el cas de l’Ara. Són 362 € per exemplar/any i 99 € per a El Punt Avui. Com era allò de Schuster? Fa falta dir alguna cosa més?
