A la tres
Prohibir el mòbil abans dels 16 no és una bona idea
“Voler prohibir els mòbils abans dels 16 és un símptoma que algunes famílies estan desistint davant la pressió i les dificultats d’educar els seus fills
Segurament serà una opinió criticada, però igualment la deixo anar: no crec que prohibir l’ús dels telèfons mòbils abans dels setze anys solucioni el problema de l’addicció a les pantalles. Simplement la retardarà. O és que no hi ha adults que també s’hi han enganxat de grans? En general tendim a veure el mòbil entre els joves com una eina satànica que els imbueix completament i els aïlla del món. És preocupant veure’ls sense aixecar els ulls, connectats dia i nit a les xarxes socials o jugant al que sigui que juguen. Però ens oblidem que el mateix passava abans amb la televisió i amb les consoles de videojocs. Si aquestes vailets i vailetes no aixequessin els ulls d’un llibre no ens preocuparia tant, encara que estiguessin llegint abominacions patriarcals escrites per l’últim influenciador de moda. No ens adonem que el que importa no és el continent, sinó el contingut. L’addicció a les pantalles no és tant una malaltia com un símptoma. Un símptoma que les criatures van pujant amb algun tipus de buidor que han d’omplir, i el mòbil els posa en safata fer-ho perquè sempre és allà. Un símptoma, també, que algunes famílies estan desistint davant la pressió i les dificultats d’educar els seus fills. Estic absolutament a favor que es prohibeixin els mòbils a les escoles i els instituts, que és on la mainada i el jovent s’ha de relacionar cara a cara. Però fer-ho a fora, a part de ser gairebé impossible, em semblaria massa arbitrari. Cada nena i cada nen, cada adolescent i cada jove, són diferents, encara que ells s’entestin a formar part del mateix motllo. Han de ser aquells qui en tenen cura els responsables de valorar si són prou madurs per fer servir una tecnologia que, per si mateixa, no té res de dolent. “Tampoc donaríem a un fill alcohol o tabac”, diuen els que volen la prohibició. Però que jo sàpiga l’alcohol i el tabac no tenen res de bo. En canvi, un mòbil, si s’ensenya a fer servir i, sobretot, si s’acompanya, es presta atenció, es supervisa i es marquen límits, no hauria de tenir res de dolent.
