Brossa, l’artista transdisciplinari

Una gran columna amb la A característica de Joan Brossa dona la benvinguda al Museu del Cinema de Girona. La A simbolitza la porta que ens obre al cinema i, en el cas de la plaça del Mercadal, aquesta A s’alça damunt de la setena columna de les arts. Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998) va deixar una empremta inesborrable en el món de l’art i la cultura fins a convertir-se en una de les personalitats clau de l’art català i creador de la revista Dau al Set, amb Joan Ponç, Arnau Puig, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan-Josep Tharrats. Influït per l’avantguarda cultural catalana i, molt especialment, per J.V. Foix i Joan Miró, va fusionar plàstica, teatre i poesia en un sol llenguatge artístic. Ara, a Barcelona, dues exposicions el mostren com combatiu, irònic i contundent. Una de les quals, al Centre de les Arts Lliures, comissariada per Anna Llopis, es titula Joan Brossa. La sensació mental d’una felicitat completa. L’altra, que es podrà veure fins al 30 de gener del 2024, es fa a la galeria Miguel Marcos amb el títol Brossa. Art expandit. D’aquesta exposició, n’ha estat curador Ricard Planas-Camps, amb l’assistència de Neus Colomer Camps.

El CEO de Bonart Cultural, i editor i fundador amb Anna Maria Camps de la revista Bonart, explica que l’exposició vol reivindicar la figura de l’artista “amb tota la seva transdisciplinarietat: poeta, gravador, dibuixant, escultor, home de teatre i de circ, mediàtic sense voler-ho...”, però també vol posar de manifest la seva relació amb la galeria Miguel Marcos “a través d’una pell feta de fotocòpies de diari en blanc i negre i color, en què s’exhibeix una selecció de les accions que van organitzar conjuntament durant més de trenta anys”. I encara una tercera directriu més: visibilitzar autors contemporanis, com el col·lectiu Cabosanroque, que reivindica la vigència de Brossa mitjançant un vídeo que documenta la instal·lació que li van dedicar el 2016, titulada No em va fer Joan Brossa. Com explica Ricard Planas-Camps, Art expandit és “una declaració de principis sobre l’esperit rupturista d’aquest creador amb tocs renaixentistes que és Brossa”. L’exposició s’organitza com una espècie d’escenografia ordenada d’un hipotètic estudi, amb la seva síndrome de Diògenes latent, d’acumulacions casualment artístiques i inspiratives. “Brossa ens expandeix, perquè ell era infinit, subtil i murri, i ara volem expandir-nos amb la nostra mirada sabent les capes de pretèrit que han existit”, assegura Planas.

Bonart és una gestora cultural, una revista digital i també una revista en paper que surt dos cops a l’any. El 19 d’aquest mes va complir 24 anys; afronta, doncs, el primer quart de segle de vida. “Estem consolidant la implementació en l’esfera digital sense deixar el paper. Concebem cada revista com un objecte en si mateix, com una descoberta artística, com una altra manera d’entendre la realitat artística. En la darrera revista, amb una portada dedicada a Orlan i la seva exposició a la sala d’exposicions del govern d’Andorra, també es pretén visibilitzar el paper de les dones dins de l’ecosistema artístic i dedica el seu monogràfic central a la feina que han fet, massa vegades invisibilitzada.