Potser

Jo suposava que el meu comentari sobre els ovnis, publicat el 16 de novembre, provocaria alguna reacció de disconformitat. Finalment ha aparegut una carta a la “Bústia”, signada pel senyor Agustí Rafel, que em vol convèncer –ben cordialment per cert, gràcies– que els ovnis existeixen.

Els qui escrivim ens trobem, de tant en tant, amb el problema de la lectura d’allò que hem escrit. En veure que el lector de l’Avui em deia “Sí, Espinàs, sí, els ovnis existeixen”, m’he quedat una mica parat, perquè no recordava haver-ho negat, i no he tingut altre remei que rellegir-me. En aquell article jo deia que crec que hi ha vida en d’altres punts de l’espai, i que és lògic que s’hi presenti en graus diferents d’evolució, i també que algunes d’aquestes civilitzacions siguin tècnicament més avançades que la nostra. Encara més: acabava dient, concretament, que “probablement hi ha ovnis lluny del nostre pretensiós protagonisme còsmic”.

Una cosa, doncs, és “negar” l’existència dels ovnis –o del que sigui– i una altra “creure-hi” o no creure-hi. No creure en Déu no significa, obligatòriament, negar la seva existència, i no vull recordar ara la diferència entre ateisme (negació) i agnosticisme (impossibilitat de coneixement). Respecte als ovnis “que ens visiten” –no als que pugui haver-hi, com deia, univers enllà– la meva posició quedava, em penso, prou clara: “Jo no tinc cap base científica per a afirmar o negar que els objectes volants no identificats siguin realment naus tripulades procedents del que en diem Univers, i des d’ara he de dir que no em veuré amb cor de polemitzar amb els convençuts d’alguna d’aquestes dues possibilitats”.

L’amic Agustí Rafel assegura que “a Amèrica els extraterrestres van segrestar una parella–home i dona– de color i els van examinar dintre la nau exhaustivament per a assabentar-se de quin dels dos era el mascle i quin la femella”. Potser sí. Que no cal parlar amb els extraterrestres, “perquè llegeixen el nostre pensament”. Potser sí. Que ens miren “com nosaltres observem el canari de casa nostra. Amb simpatia i generositat. Potser també amb tendresa i estima.” Confesso simplement que no ho sé. Per tant, com podria discutir –en el sentit d’oposar-m’hi amb els qui estan convençuts de tot això?

Hi ha científics a favor i científics en contra. Hi ha gent que hi té fe, i gent que no n’hi té. El que no es pot negar és que es tracta d’un tema que apassiona, perquè planteja els grans interrogants sobre l’home i la creació en una escala que no és l’habitual. Quan Colom arribà a Amèrica –ignorant l’existència d’aquest continent– el que es proposava era arribar a les Índies. Potser el 1980 serà l’any d’arribar a conclusions inesperades sobre els ovnis.