Cal una nova marca de garantia agrària?

El Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural té en curs una proposta de llei de la producció agrària sostenible. La iniciativa es justifica per la necessitat de potenciar en l’àmbit agrari produccions amb una triple sostenibilitat: ambiental, social i econòmica. La finalitat és crear i regular una nova marca de garantia de producció agrària.

De la lectura de la proposta de llei i de les informacions que he pogut recollir, el projecte presenta dos grans tipus de fets objectables. El primer és la manca d’encaix europeu: no hi ha normativa específica de la Unió Europea que reguli la producció agrària sostenible, com sí que existeix en altres àmbits agraris com és, per exemple, la producció ecològica. Regular una marca genèrica només catalana al si d’un mercat comunitari limita i fa molt difícil el seu èxit. No serà reconeguda fora de Catalunya, i això és un desavantatge en els creixents mercats d’exportació.

La segona objecció és la confusió que pot generar en el consumidor la proliferació de marques distintives de mercat que, tret de matisos, defensen els mateixos valors. En l’àmbit de sostenibilitat actualment hi ha la de producte ecològic i la de producció integrada (que la nova marca absorbiria i que tècnicament es troba a mig camí entre la producció convencional i l’ecològica). Aquesta darrera és poc coneguda, fins i tot en el mercat català; la de “producte ecològic” és una marca global. Afegir una nova marca, que a més en substitueix una altra, no pot fer altra cosa que generar un garbuix mental en el comprador, que no beneficiaria ningú del sector, pel risc que el consumidor s’acabi malfiant de totes les marques que li proposa l’administració.

Un es pregunta si cal fer un pas com aquest, si no seria millor potenciar seriosament la marca de garantia “producció ecològica” i, si de cas, incentivar la transició de la producció integrada cap a aquesta marca, i no dispersar esforços.