Opinió

Els 40 anys d’El Claustre

És la fe en aquesta forma de negoci i la constància de tots els que formen part de la família empresarial

L’art sem­pre et retorna l’esti­mació que li pro­fes­ses. Et cap­tiva pels sen­ti­ments, perquè hi con­nec­tes i et diu alguna cosa. Els sen­ti­ments són l’expressió d’una experiència, d’una emoció que ens trans­met l’obra en una con­nexió inter­per­so­nal entre el pin­tor i l’obser­va­dor, en un llen­guatge únic i intrans­fe­ri­ble. Uni­fi­car els dos con­cep­tes, bellesa cap­ti­va­dora de sen­ti­ments i emoció, per­met de trans­for­mar la doble con­dició humana, la que ens per­met enten­dre l’art com a comu­ni­cació i també com a emoció. Gran part de l’èxit dels 40 anys de la gale­ria El Claus­tre es deu al model d’haver apos­tat per la sim­bi­osi entre l’apro­pa­ment al cli­ent, des de les peti­tes apor­ta­ci­ons, fins al plaer de dis­po­sar d’una pin­tura per gau­dir-ne ple­na­ment. És una fàbrica d’emo­ci­ons, de sen­ti­ments, d’impacte visual. Però la clau d’aquesta experiència de més de qua­tre dècades de la gale­ria El Claus­tre va més enllà del model comer­cial ja per tots cone­gut, és la fe en aquesta forma de negoci i la constància de tots els que for­men part de la família empre­sa­rial. Una fe que es va ini­ciar en el 1983 quan la Núria Igle­sias, en pau des­cansi, va convèncer el seu marit, Miquel Mas­cort, de la idoneïtat d’una gale­ria d’art. Així, en uns bai­xos del Car­reu Nou que for­ma­ven part de l’antic con­vent dels fran­cis­cans, neix la que avui és con­si­de­rada la millor i més dotada gale­ria d’art de Cata­lu­nya. A la fe que hi han dipo­si­tat, pri­mer la Núria, després en Miquel i ara en Marià, s’hi afe­geix la constància, i més ara després dels moments com­pli­cats durant la pandèmia i pels can­vis ver­ti­gi­no­sos de la soci­e­tat d’aquest segle. La gran aposta de l’empresa sem­pre ha estat la com­bi­nació equi­li­brada del talent jove amb aquell ja con­sa­grat que ha permès una sim­bi­osi extra­or­dinària dels pin­tors amb la gale­ria. Avui, tres fac­tors la con­so­li­den després d’aquests qua­ranta anys: el model, en el qual el soci és més que un cli­ent i sense el qual pot­ser no par­laríem d’aquest feno­men; l’expansió a Figue­res, una presència clau en una comarca artística per natu­ra­lesa; i final­ment l’extens fons d’art, en el qual sem­pre es pot tro­bar aque­lla peça que interessa i agrada. El futur és espe­rançador des del model d’estima pels artis­tes, per l’obra i pels cli­ents, d’aquí i de fora, amb fe i constància com a valors i amb un model sin­gu­lar. Mol­tes feli­ci­tats i que sigui per molts anys!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia