Informar augmenta la catalanitat

Tinc al davant un exemplar del llibre publicat per la Fundació Vincle i escrit per l’economista Eduard Gràcia. Es titula Bastons a les rodes: el corredor mediterrani i la lògica del poder a Espanya. El llibre forma part d’una sèrie de tres que tracten de l’economia catalana. He quedat molt sorprès, perquè aquest tema ha estat al centre de la meva activitat professional i no en sabia res, d’aquesta publicació. És com si un soci del Barça no s’assabentés que el seu equip ha guanyat el Real Madrid al Santiago Bernabéu. El llibre es va publicar el juny de l’any passat, temps més que suficient per assabentar-me que s’ha publicat i llegir-lo. Els llibres són interessantíssims.

Per informar cal portar a terme una potent difusió de les notícies que es volen donar a conèixer. Les grans empreses i el govern espanyol ho poden fer molt bé. Les seves notícies retransmeses als mitjans de comunicació (televisió, ràdio) o publicades a la premsa arriben fàcilment a una part important de la població. En canvi, les notícies que són llançades al públic en quantitat insuficient i sense una potència econòmica al darrere només arriben a una petita colla de lectors. El tema m’ha fet pensar en la distribució d’aquest i d’altres informes sobre Catalunya. A la catalanitat natural, convé afegir-hi la informació històrica i econòmica, que és necessària per apuntalar un sentiment nacional. Si només tens aquest sentiment, és possible que els esdeveniments puguin fer canviar la teva actitud.

En els moments actuals, la informació és fonamental. Sense els coneixements econòmics i històrics als quals em referia abans, el sentiment de catalanitat pot fluixejar i de fet fluixeja quan no hi ha fets que estimulin el sentiment inicial. Els coneixements històrics i econòmics tenen un valor en si molt important i expliquen el perquè d’una posició independentista.

En els darrers mesos, i després dels fets de l’octubre del 2017, les estadístiques posen en relleu que el sentiment independentista s’ha reduït en percentatge de vot. Personalment, atribueixo aquest fet a la falta d’informació d’una part dels votants. La meva opinió és clarament que s’ha de portar a terme una difusió adequada d’aquestes xifres econòmiques i d’aquests fets històrics. Fa més de 300 anys que Espanya representa un pes feixuc per a Catalunya i fa 200 anys que l’economia catalana rep pressions i actuacions negatives per al seu desenvolupament econòmic. Això són fets i no pas opinions.

Aquesta potent distribució no està a l’abast de les empreses editorials actuals. Només de les institucions públiques. Catalanes, en el nostre cas. I encara gràcies. Però tinc consciència que si aquesta informació no es dona a la població catalana i a l’espanyola, difícilment aconseguirem un percentatge més que suficient que justifiqui una petició d’independència. Els qui tenen aquesta posició són aquells que saben història i economia. És per això que em sap greu que un llibre com el que he esmentat sigui poc conegut. Accepto en bona part una culpabilitat meva, però també m’adono que és una llàstima que la informació continguda en aquests llibres només arribi a una elit de persones que tampoc la fan arribar als amics que tenen al voltant.