Piculives, personatge de llegenda

Fa quinze dies, a la Sala Miquel Martí i Pol de la Fundació Valvi, es va presentar la biografia artística de Josep Bosch Puy, Quan tot és veritat, que ha escrit la filòloga i literata Glòria Granell Nogué, amb pròleg del cronista oficial de la ciutat de Girona, Joan Boadas i Raset. La sala es va omplir per a la presentació i tant Boadas com l’autora van explicar la vida i l’obra d’un artista del qual se’n va parlar molt en vida i que cal reivindicar vint-i-cinc anys després de la seva mort.

Josep Bosch Puy (Arbúcies, 1937- Girona, 1998), escultor, pintor i dibuixant autodidacte, va ser un personatge marcat per la seva infància. Nascut a can Palou, al barri de Pocafarina d’Arbúcies, en plena Guerra Civil, va ser el sisè de la família, amb cinc germanes més grans amb qui compartien mare. El seu pare, Ramon Bosch, era agricultor, fill de can Piculives, nom amb què és conegut. El pare i l’avi d’en Piculives feien de mestres, ensenyant a llegir i escriure mainada, lliçons que l’escultor no va poder rebre per les circumstàncies familiars. El pare va ser mobilitzat el 1939 i va fugir travessant el Pirineu. La mare no va poder mantenir el fill, que va anar a una casa d’acollida fins al seu ingrés a l’Hospici de Girona, als 5 anys. No va recuperar la seva llibertat fins que va fer 20 anys.

La Biblioteca de la Fundació Valvi, editora del llibre amb Editorial Gavarres, fa una feina de recuperació de la memòria impagable. Aquest llibre n’és la mostra. Glòria Granell Nogués va conèixer l’obra de Piculives quan el 2000, dos anys després de la mort de l’escultor, va rebre l’encàrrec de Joan Boadas de catalogar l’obra de l’artista arbucienc. Boadas, en el pròleg, explica que va ser Àlex Nogué, amic d’en Piculives i catedràtic de belles arts de la UB, qui li ho va plantejar.

Joan Boadas va assegurar en la presentació que Glòria Granell s’ha acostat a Piculives a partir del rigor, però que se’n desprèn admiració, tendresa i afecte. El cronista creu que l’autora fa entendre el personatge, el seu capteniment i les raons del seu comportament perquè el situa dins de la societat i el món artístic i cultural de la Girona d’aquells anys. El llibre ens explica el procés vital de Piculives quan és alliberat, el seu casament i el naixement de les seves dues filles, el pas per Sarrià de Ter i Sant Martí de Llémena, però també Vilobí o Sant Sadurní de l’Heura. El llibre mostra la història d’una persona honesta, fidel als seus principis, apassionat per la llibertat, amic dels seus amics, amant de la natura i fidel al país. Les seves cendres van ser llançades a la Mare de Déu del Mont per la seva filla després d’una cerimònia oficiada pel seu amic Josep Tarrés. Al llibre es parla de la seva obra en espais públics: La majordoma de Sant Narcís, al Passeig Arqueològic de Girona; Monument als músics, a Amer; L’atleta còsmic, al GEiEG de Sant Ponç; La creu, a Vulpellac; La maternitat de l’estany, a Banyoles; Homenatge a Pau Casals, a la Devesa. Va esculpir i dibuixar sempre moltes dides, sens dubte per la manca d’una mare propera a causa de les seves circumstàncies. Piculives va ser un personatge de llegenda, “un dels talents artístics més potents, singulars i oblidats”, segons va escriure Pau Lanao.