El voraviu
No s’ha acabat res
Espanya és la mateixa per més que digui la darrera campanya de Podemos
El Ministerio de Igualdad fa una campanya de mitjans per terra, mar i aire (premsa, exterior, audiovisual i xarxes) i explica rotundament que “S’ha acabat” i que “Ara ja... Espanya és una altra”. Adapta la cançó popularitzada el 1978 per María Jiménez, pionera en la lluita contra el masclisme, els maltractaments i la violència de gènere i per la integració social LGTBI+ quan la denominació encara no s’havia inventat. Estava planificada i a punt per l’anterior ministra, Irene Montero, que la va presentar el 16-N, quatre dies abans que la destituïssin (el 20-N) i amb motiu del 25-N, Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència vers les Dones. Per què es dissenya una campanya així? Per què s’ha mantingut? Fins quan pregonaran que s’ha acabat i que Espanya és una altra? Què és el que s’ha acabat? Quina altra Espanya és la d’ara? Si comptant des de principi d’any la quantitat de dones mortes per violència de gènere supera qualsevol altra dels tres anys anteriors! Ni s’ha acabat res ni Espanya és una altra! Ganes de fer-se veure i notar! L’únic que s’ha acabat són les pretensions d’una generació que el maig del 2011 varen pensar que ho podrien tot i que ara es refugien al grup mixt del Congrés amb cinc diputats que els queden després de mil lluites caïnites. La campanya és el testament de la fallida com a projecte polític. Una pèssima paròdia/metàfora en què, com diria l’àvia Neus, tornen a vendre naps per cols, garses per perdius i gats per llebres.
