La presidència espanyola

En el Parlament d’Estrasburg, Pedro Sánchez farà demà el discurs de cloenda de la Presidència semestral de torn del Consell de la Unió Europea. L’últim cop que Espanya va ocupar la Presidència va ser l’any 2010 i la pròxima serà com a mínim el 2037. La Presidència no consisteix a dirigir-la. Serveix per coordinar treballs legislatius i marcar perfil polític. La capacitat d’influència del país de torn s’ha anat perdent a mesura que s’ha anat ampliant la Unió Europea. No és el mateix ara que quan la van presidir Felipe González o Aznar. Pedro Sánchez s’ha trobat amb els conflictes d’Ucraïna i Palestina i poca cosa o res ha pogut fer més enllà de visitar les zones i de proposar una declaració institucional en nom d’Europa i en contra de la guerra. Quan va anar a Israel, es va forjar una crisi diplomàtica amb Espanya, que continua oberta, perquè es va mostrar a favor d’un estat d’Israel i d’un estat palestí i en contra dels genocidis.

La Presidència de torn espanyola s’ha vist trasbalsada per l’avançament electoral del 23 de juliol i pel llarguíssim camí cap a la investidura. En tota la Presidència demà serà la primera vegada que Pedro Sánchez trepitjarà la seu del Parlament Europeu. Molt pendent estarà la política de com serà el discurs en l’apartat de l’amnistia, en cas que vulgui parlar-ne, i sobretot com serà compartir el mateix hemicicle que l’eurodiputat i expresident Carles Puigdemont. Val a dir que després de la intervenció de Pedro Sánchez, Puigdemont, com la resta de grups europeus, podrà intervenir breument des de la tribuna d’oradors.

A banda de la morbositat que pugui tenir la imatge dels dos polítics, més citats que no pas vistos junts, en una distància molt curta. Políticament, la imatge tindrà transcendència, ja que s’ignora quin és el grau de complicitat de Sánchez i Puigdemont quan s’està negociant entre el PSOE i Junts més enllà de la investidura i d’uns pressupostos generals que encara no tenen el vistiplau per a l’any vinent.

Final d’una presidència de Sánchez amb escenaris oberts i molt pròxima a les eleccions al Parlament Europeu del juny de l’any vinent, que prometen de tot, extern i intern.