Hola, Subirachs

Fa anys que els museus van rumiant nous mètodes per continuar sent necessaris per a la societat. Els calen, sens dubte, però sense perdre de vista (ni sacrificar recursos) una de les seves missions històriques: conservar el patrimoni i especialment el més vulnerable. Això és el que ha fet el Museu del Ferrocarril, a Vilanova i la Geltrú, amb el fris escultòric Barcelona que va dissenyar Josep Maria Subirachs el 1979 per a una de les façanes de l’estació de Sants, la que dona a la plaça dels Països Catalans. Renfe va retirar-lo el 2006 per afrontar les obres d’alta velocitat, amb el compromís que el recuperaria. L’equipament vilanoví es va oferir a cuidar-lo i a exposar-lo mentrestant. Aquest temps d’espera ja fa disset anys que dura. Tant la família de l’escultor com els veïns de Sants no han deixat mai de demanar-ne el retorn. Betevé ha informat en primícia que el monumental relleu, tan present en la nostra memòria, reapareixerà en el decurs de la gran remodelació de l’estació. El despatx RCR, artífex del projecte, ha confirmat a la televisió que no pensen prescindir-ne (bé pels arquitectes olotins) i que més endavant ja concretaran quan i on es reubicarà en les noves instal·lacions. Un final feliç que mai hauria estat possible sense un museu que hagués assumit les seves responsabilitats patrimonials.