El papa ha dit que es poden beneir les parelles homosexuals i a Vilavenut els ha faltat temps per fer un pessebre vivent amb dues mares de Déu. De fet, el pobre sant Josep tampoc hi pintava gran cosa. No era ni el pare. Pobre home. Una de les dues mares de Déu no es disfressa de sant Josep però, en canvi, diu que no té cap problema a fer de pastor o d’alguna cosa que s’hi assembli. L’altra mare ja havia estat de petita nen Jesús, i ara ho és la seva filla. Així que ni el nen és nen: La Mesías no és només una sèrie de televisió, a Vilavenut és tota una realitat!

També tenen un caganer que és l’únic del país que ensenya el cul. En una fotografia de la representació, efectivament, entre les branques se’l veu amb els pantalons abaixats mostrant les natges. Tampoc no hi ha cap constància a la Bíblia que a prop del naixement hi hagués un home defecant, però aquest punt sempre l’hem acceptat amb una normalitat ben nostrada, que només ens sobta quan l’hem d’explicar a un estranger. Pel pessebre de Vilavenut, n’hi ha molts que han posat el crit al cel, però no pas pel caganer sinó per l’excés de dones a l’escena, que molts han interpretat com part d’una agenda oculta del col·lectiu LGTBI. Les dues mares asseveren que no reivindiquen res, simplement volen participar en una tradició de la qual han format part sempre.

A les xarxes els han dit de tot, però els mateixos que bramen que les dones ho fan per molestar, segur que no s’estranyen quan a les cavalcades dels Reis, encara ara, n’hi ha un que sempre va pintat de negre, així com els seus patges. I els únics negres de veritat que s’hi veuen són els que van escombrant darrere tota la comitiva de carrosses. Si volen una escena bíblica i d’acord amb el que diuen les escriptures, al de Vilavenut els falta també el bou i la mula escalfant les nenes. Sempre hem estat pioners a introduir figures controvertides a les escenes religioses. El caganer ja el tenim assumit, de la mateixa manera que en molts pessebres es veuen elements estrafolaris, però fins ara ningú havia tocat encara les tres figures centrals del pessebre, i és per això que molts han posat, mai més ben dit, el crit al cel.