De reüll
Aquest any sí
No és habitual en un país com el nostre amb tanta desídia pel patrimoni cultural que en poc temps, en el darrer tram de l’any que estem a punt de cloure, s’hagin encadenat un grapat de bones noves en aquesta matèria. Després de vessar un munt de llàgrimes per la fuga de fons de creadors puntals, aquest any no s’ha repetit la mala experiència amb el de Francesc Català-Roca, adquirit per la Generalitat, ni amb el d’un altre fotògraf, Pere Formiguera, que els seus hereus han regalat al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC). El Departament de Cultura també ha donat una gran alegria als estudiosos de la literatura catalana del barroc amb la compra del dietari Calaix de sastre del baró de Maldà. Quant al llegat arquitectònic, per fi s’han reobert dos dels edificis històrics de la Ciutadella, l’Hivernacle i el Museu Martorell. I a les sempre maltractades terres de Ponent, també per fi les administracions s’han tret la son de les orelles i s’han desempallegat dels estranys prejudicis d’alguns elements tòxics que tenen en nòmina per activar la recuperació de la casa Vallmanya, la casa pairal de la família del president Macià a Alcarràs, que s’adherirà a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica. Felicitem-nos-en, però tenint molt present que el 2024 caldrà continuar lluitant.