El discurs del rei

Així com els grans gole­ja­dors aca­ben l’any a gol per par­tit o més, Felip VI va aca­bar el seu dis­curs de Nadal amb 18 men­ci­ons a la Cons­ti­tució en 12 minuts d’arenga, a una i mitja per minut. Un killer del cons­ti­tu­ci­o­na­lisme. Sorprèn, però, que amb tanta carta magna, d’entrant, de tall i de postres, no fos capaç de defen­sar explícita­ment la legi­ti­mi­tat del govern d’Espa­nya i de la majo­ria par­la­mentària que l’ha inves­tit, tan qüesti­o­nada per mobi­lit­za­ci­ons que asset­gen la seu del par­tit del govern. Sorprèn que no defensés tam­poc la legi­ti­mi­tat del Congrés dels Dipu­tats, màxim òrgan legis­la­tiu de l’Estat i repre­sen­tació de la sobi­ra­nia popu­lar i de la democràcia, per ela­bo­rar una llei d’amnis­tia que per­meti sutu­rar la crisi més impor­tant de l’Estat en els últims 40 anys. Con­ti­nua sor­pre­nent que ignorés la plu­ri­na­ci­o­na­li­tat de l’Estat, a pesar de ser la rea­li­tat de l’Estat, cons­ta­tada per la mateixa Cons­ti­tució, i a pesar del fet que aquesta rea­li­tat no deixa de mani­fes­tar-se tos­su­da­ment recla­mant uns drets, com­petència i encaix que 45 anys de cons­ti­tu­ci­o­na­lisme cada cop més estret de mires no només no han resolt, sinó que l’han enve­ri­nat. Sorprèn que no fos capaç de defen­sar la capa­ci­tat que la Cons­ti­tució té de bus­car vies de solució a aques­tes qüesti­ons, ni que fos per esta­bi­lit­zar l’Estat. Ans al con­trari, la cita subrat­llada en ver­mell, d’entre les 18, va ser per dir que “fuera del res­peto a la Cons­ti­tución no hay demo­cra­cia ni con­vi­ven­cia posi­bles”. Més clar, l’aigua. O Cons­ti­tució, o dic­ta­dura i guerra civil, com si el temps s’hagués atu­rat. No és sor­pre­nent que bun­que­ritzi una Cons­ti­tució pac­tada amb el fran­quisme que els sosté, a ell i a la seva família, per sobre de tot i de tots. En canvi deu ser un expe­di­ent X que sigui tan rotund en la cita i no faci ni una sola referència al Con­sell Gene­ral del Poder Judi­cial (CGPJ), l’òrgan de govern de la justícia espa­nyola que ell mateix pre­si­deix amb tota la pompa i solem­ni­tat, i que fa més de cinc anys que està fora de la Cons­ti­tució, on –recor­dem-ho– no hi pot haver democràcia, ni con­vivència, ni vida intel·ligent.