Plata o plom

Un dia tenim el reco­nei­xe­ment explícit davant la comissió d’inves­ti­gació de l’ope­ració Cata­lu­nya dels patriòtics càrrecs poli­ci­als i d’Inte­rior impli­cats; un altre, les docu­men­ta­des reve­la­ci­ons de mit­jans cata­lans com El Món o RAC1, que han des­ta­pat la delinqüència de cla­ve­guera; un altre, la patètica neces­si­tat de negar-ho tot de bes­ti­o­les de la política com Sánchez Camacho, Cos­pe­dal, Fernández Díaz o Rajoy; o l’ofesa con­fessió par­la­mentària de la minis­tra d’espies i mili­tars (Robles), i per damunt de tot la com­pli­ci­tat gene­ral... Lliçó? La guerra bruta de l’Estat espa­nyol con­tra la pos­si­bi­li­tat que Cata­lu­nya avanci per tren­car el lli­gam impe­rial amb Espa­nya i con­ver­tir-se en un Estat és una llei no escrita, de rang supe­rior a tot, nor­mes, cons­ti­tu­ci­ons, drets humans o prin­ci­pis bàsics de con­vivència. Ha que­dat demos­trat que el com­pli­ment d’aquest mana­ment supe­rior exi­meix de res­pec­tar la lli­ber­tat ali­ena, l’estat de dret i la democràcia. Per­met obli­dar la huma­ni­tat de l’altre i fer ús de qual­se­vol grau de violència que es con­si­deri neces­sari o útil con­tra ell, com ara la bru­ta­li­tat poli­cial con­tra urnes, pape­re­tes i la resistència pas­siva de ciu­ta­dans inde­fen­sos. Dis­culpa obli­dar del tot els prin­ci­pis, raons o ide­o­lo­gies que prac­ti­ques i defen­ses en nom d’un bé sub­jec­ti­va­ment supe­rior. Espa­nya no està dis­po­sada a nego­ciar la lli­ber­tat de Cata­lu­nya, ni tan sols un esta­tus específic de semi­lli­ber­tat que li per­metés viure i fun­ci­o­nar amb auto­no­mia real. L’únic esta­tus que admet és la sub­missió i la dependència, garan­tir el 20% de l’eco­no­mia espa­nyola que aporta Cata­lu­nya, man­te­nir l’espoli fis­cal que per­met a l’Estat pagar la seva des­pesa i la cohesió ter­ri­to­rial i des­per­so­na­lit­zar el ter­ri­tori per assi­mi­lar-lo política­ment i cul­tu­ral­ment. El tracte és molt clar, plata o plom, i no té sigles ni colors polítics. És igual en democràcia que en dic­ta­dura. I hi ha cen­te­nars de milers de cavalls de troia dis­po­sats a obeir-lo i fer-lo res­pec­tar ja sigui per acció o per omissió. I si el món ens mira serà com a espec­ta­dor de pri­mera fila i res més. Si Cata­lu­nya vol res dife­rent, ja s’ho farà. I ho farà. Però per arri­bar més lluny haurà de tenir en compte els fets.