Subhasta ‘fake’

El món de les sub­has­tes d’alt stan­ding vin­dria a ser el deep state del món de l’art, de manera que tot el que hi té a veure fa un tuf sos­pitós. Aquest febrer s’havia de parar el pla­neta Terra per un qua­dre de Diego Velázquez, un retrat de la reina Isa­bel de Borbó que l’artista va pin­tar pels volts del 1630 i que Sot­heby’s pre­veia adju­di­car amb un preu de sor­tida de 32 mili­ons d’euros a la seva seu de Nova York. L’oli és pro­pi­e­tat de la saga de mar­xants Wil­dens­tein i era el pri­mer d’aquesta pri­mera espasa del bar­roc espa­nyol que sor­tia al mer­cat en 50 anys. Tot sem­blava pre­des­ti­nat a con­ver­tir-ho en una de les bom­bes infor­ma­ti­ves cul­tu­rals de l’any 2024, fins que la casa de sub­has­tes va anun­ciar fa uns dies que reti­rava la peça de la venda sense donar cap expli­cació. Els mis­te­ris que car­rega aquesta pin­tura no ens els aca­ba­rem mai, inclo­sos els de l’auto­ria, que alguns experts posen en dubte que sigui cent per cent del geni sevillà. En ori­gen pen­jada al palau del Buen Retiro, va sor­tir de Madrid durant la invasió napoleònica, tot i que no hi ha ras­tres docu­men­tals d’aquest exili. El cas és que durant el pri­mer tram del segle XIX va estar expo­sada al museu del Louvre i que a par­tir del 1838 ja va començar a can­viar de mans, sem­pre pri­va­des. Sense la sonada sub­hasta d’aquest febrer, el món girarà igual.