L’aprenent de bruixot

Roger Heim, director del Museu d’Història Natural de París, explicà en un llibre aquesta història, que cal llegir com una paràbola –desgraciadament real– de l’aberració humana:

“L’home introduí conills a les illes MacQuaire (Antàrtida) amb la intenció de millorar els recursos alimentaris; però ben aviat els conills van aconseguir de destruir les collites. La imaginació de l’home, aleshores, es posà a treballar per corregir la situació… i per tal de combatre els conills deixà anar el seu enemic: el gat. Efectivament, els gats es van menjar els conills. Calia suposar que l’experiment havia sortit bé. Una suposició que resultà provisional… perquè un cop menjats els conills, els gats es van dedicar a menjar-se els ocells marins, els ous dels quals eren molt valuosos per als indígenes. L’home intervingué una vegada més. I contra el gat, és clar, llançà el gos. Però no se li acudí de pensar que els gossos preferirien d’atacar les foques, que són els animals dels quals els habitants obtenen una part dels sers recursos.”

“A les illes MacQuaire, avui, la situació és lamentable: s’està buscant la manera de destruir els gossos que l’home introduí per eliminar els gats, portats per l’home amb la intenció d’exterminar els conills… que el mateix home havia volgut aclimatar a les illes.”

Trobo aquesta estupenda i trista història en un article que J. Soler Corrales ha publicat a “Pregón en defensa de los animales”, publicació periòdica sobre aquests temes. Soler Corrales parla de l’“altre holocaust” i ens recorda que durant els primers divuit segles de la nostra era només van desaparèixer deu espècies de mamífers, mentre que en els darrers cent cinquanta anys se n’han extingit cent deu, i que en aquest moment hi ha sis-centes espècies greument amenaçades. L’home actua com un aprenent de bruixot i vessa pesticides i productes químics ignorant les conseqüències de la difusió. Per exemple, hi ha insectes vegetarians nocius per a les plantes de conreu, i insectes depredadors que es mengen els primers. S’ha descobert que els carnívors triguen més a reproduir-se que els altres. Com que els insecticides destrueixen sense distingir-los, el fet és que, deslliurats dels seus enemics carnívors, els insectes vegetarians proliferen i destrueixen més que abans que l’home intentés exterminar-los.

Soler Corrales té tota la raó quan diu que la naturalesa funciona harmònicament i que l’error que comet l’home és classificar els animals en útils i nocius. És una classificació “homocèntrica”, si voleu dir-ho així, i encara purament superficial. La guineu és dolenta perquè se’ns menja les gallines –però no es té en compte que destrueix també els animals malalts que porten gèrmens. L’estornell és dolent perquè li agraden les olives madures però quan emigra cap al nord, on no hi ha olives, devora insectes perjudicials, i per això a l’Europa central l’estornell és protegit. “La natura –resumeix l’articulista– és una comunitat vegetal i animal en la qual tot serveix per a alguna cosa.”

I, com que l’home forma part de la naturalesa, s’exposa a esdevenir ell mateix víctima del desequilibri que provoca; l’aprenent de bruixot modern actua amb tanta irresponsabilitat científica com, això sí, petulància tècnica.