Opinió

Tribuna oberta

Tres aspectes a considerar

“Cal abordar la desburocratització, consolidar la innovació només quan funciona i treballar un suport social als docents

Aquest article estava fet fa temps, però amb l’immens terrabastall de l’informe PISA m’he vist obligat a revisar-lo. La veritat és que he fet pocs canvis. La problemàtica és àmplia. Avui només vull plantejar tres aspectes que crec que són transversals i la seva solució, evidentment comporta un cost econòmic, no és de cap manera inassumible.

El primer –i encara que no m’agrada gens el nom– és la desburocratització. Cal, d’una vegada, fer un esforç per reconduir la tendència cada cop més marcada a convertir les direccions dels nostres centres educatius en màquines burocràtiques que passen les hores en tràmits administratius i s’allunyen del lideratge pedagògic. Això no és gens fàcil perquè és un problema general de la nostra administració. Passen massa hores contestant els requeriments del Departament que arriben de diferents direccions generals, moltes vegades de forma descoordinada, omplint aplicacions, repetint informacions que s’haurien de tenir perfectament controlades en unes bases de dades accessibles i de fàcil consulta. Fem les coses senzilles, sisplau, i no les repetim tantes vegades. Segurament que organitzar tot això en aquest sentit no és fàcil però val la pena intentar-ho. I el cost econòmic inicial segur que el recuperarem sobradament. Certament que requereix un esforç, però s’ho val. Els centres ho agrairan i més les direccions. Cal optimitzar recursos! Menys papers. La informàtica no ho ha solucionat. Semblava que la informàtica posaria fi a la xacra del paper i no ha estat així. El problema és molt més profund. Això alliberarà temps que, en comptes de dedicar-lo a tràmits administratius, es podrà dedicar a aspectes educatius que repercutiran en benefici del nostre alumnat i, per extensió, de la nostra societat.

El segon aspecte fa referència a la innovació. A veure, innovacions, les que calgui i des que la humanitat és humanitat així hem anat fent passos endavant, però innovar per innovar i amb canvis constants tot esperant resultats immediats no pot ser. L’educació va tan lenta com el món de la pagesia. Es necessita temps. I quan una cosa ha funcionat cal consolidar-la i fer-la estructural. Penso en la implantació del Puntedu –programa de biblioteca escolar–, que fa 20 anys es va començar a implantar amb gran èxit i reconeixement. Va funcionar perfectament uns quants cursos i posteriorment va anar desapareixent fins a l’extrem que a hores d’ara més d’un centre escolar ha tancat la seva biblioteca. Quan una cosa funciona cal consolidar-la i convertir-la en eina imprescindible. I vull recordar que la comprensió lectora s’ha enfonsat. Potser tot va lligat. Pensem-hi.

El tercer aspecte és la falta de reconeixement dels nostres docents. I això és un problema social molt més ampli, però crec que la posició del Departament ha de ser clara i contundent en aquest sentit. Els docents i, per extensió, tot el personal que tenim es mereixen i necessiten aquest suport social. Pensem que el personal del món de l’educació supera els cent mil treballadors, la gran majoria docents i per tant amb titulació superior. Cap altre Departament té una situació semblant. Cap altre Departament té un exèrcit tan gran i qualificat. Per tant hem de viure aquest fet com una gran oportunitat i la majoria de la societat ho hauria de veure així. A més, la gran majoria de docents són gent molt responsable i disciplinada i estan disposats al que calgui. Per tant qualsevol actuació en el camp educatiu fa necessari i del tot convenient tenir-los sempre en compte. Aconseguir el reconeixement professional dels docents en aquesta nostra societat no és gens fàcil, per tant la implicació del Departament en aquesta línia és fonamental. Cal treballar-hi. Mestres i professors han de sentir l’escalf de tothom, han de saber que la seva feina es valora, que la seva feina és clau per al futur de la nostra societat. Ens la juguem. Hem de tenir els docents amb ganes, amb moltes ganes, i crec que moltíssims ja les tenen, però necessiten sentir el suport de tothom. Molts docents, però, estan cansats, desmoralitzats, desorientats. I les direccions dels centres encara estan més cansades, més desmoralitzades i més desorientades.

Ho deia molt bé Joan Vall Clara en el seu Voraviu del 14 de juny tot acomiadant-se com a pare de l’escolaritat obligatòria de l’últim fill, plagiant Quim Masferrer: “Gent del món de l’ensenyament, sou molt bona gent.” I té raó, i encara hi afegiria que moltes vegades la tropa és millor que els generals. I cal escoltar-la, valorar-la i animar-la. Segur que tots hi guanyem.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.