Candidatura ibèrica

Mal­grat la inten­ci­o­na­li­tat del fla­mant can­di­dat d’ERC per mos­trar el suport unànime de la direcció del par­tit a la seva can­di­da­tura, la notícia real era que Jun­que­ras decli­nava ser el can­di­dat, fins i tot si l’amnis­tia arri­bava abans del ter­mini legal per pre­sen­tar-se. No sabem si Jun­que­ras també ha decli­nat encapçalar les euro­pees. És a dir, no sabem si és un veri­ta­ble pas al cos­tat d’un dels líders del procés. Ara­gonès també rea­fir­mava que exhau­rirà la legis­la­tura mal­grat que la seva pro­cla­mació trans­met la idea que la pre­cam­pa­nya ha començat. Però en paral·lel aquests dies a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona s’està nego­ci­ant entre PSC, ERC i comuns un nou govern, cosa que fa ini­ma­gi­na­ble que no hi hagi un inter­canvi de cro­mos amb el pres­su­post de la Gene­ra­li­tat. Això expli­ca­ria el con­ven­ci­ment d’Ara­gonès que no avançarà les autonòmiques. Tot ple­gat, si la cosa va per aquí, indi­ca­ria la con­so­li­dació de l’estratègia per part d’ERC del que ano­me­nen eix social per sub­or­di­nar, debi­li­tar o pos­po­sar l’eix naci­o­nal. Jun­que­ras, en canvi, era con­trari a pac­tar res d’estruc­tu­ral amb el PSC a Cata­lu­nya. Sí que apos­tava per fer-ho amb el PSOE de Madrid: la seva idea era inten­tar suplir el PSC aquí (ja hem vist com ha anat pas­sant al revés). Defi­ni­ti­va­ment s’ha impo­sat la línia d’Ara­gonès, que just després del referèndum va ser el pri­mer a dir públi­ca­ment que s’havia de renun­ciar a la uni­la­te­ra­li­tat. Ara parla de “com­ple­tar” la seva feina “amb una segona legis­la­tura” ocul­tant com va esde­ve­nir pre­si­dent. Amb qui compta, supo­sant que es repe­tis­sin els resul­tats –i res ho indica– després d’haver aixe­cat la camisa a la CUP i a Junts? A què juga ERC amb un nou auto­en­gany diari?