Opinió

Lletra petita

Ritmes

“La transcendent decisió per al president va ser dissabte; per a la del pressupost cap partit en té pressa, i per a l’amnistia caldrà esperar a tots, tots, els diferents tribunals

El pre­si­dent ha ascen­dit Vilagrà i Sabrià, en una mani­o­bra interna que reco­neix el pes polític que ja exer­cien. Des­carta una clàssica remo­de­lació del govern per afron­tar la recta final de la legis­la­tura, mal­grat que alguns con­se­llers tenen bona part del sec­tor que ges­ti­o­nen en con­tra. Tam­poc reforça àrees que hau­ran de pren­dre deci­si­ons impo­pu­lars i d’afec­tació econòmica per la sequera. La decisió més trans­cen­dent es va pren­dre dis­sabte en rei­te­rar, ERC, Ara­gonès com a can­di­dat a la pre­sidència i des­car­tar qual­se­vol altre can­di­da­tura més incerta. Seguint l’ordre, tocava anunci que s’esgo­tarà la legis­la­tura –cap pre­si­dent avisa que no ho farà abans per no faci­li­tar la feina als adver­sa­ris– i canvi de nomen­cla­tura al nucli dur pre­si­den­cial. Ràpid, per mos­trar for­ta­lesa.

En canvi, amb la nego­ci­ació i apro­vació del pres­su­post del 2024 cap par­tit sem­bla tenir gaire pressa. Ara­gonès fia bona part de la gestió de l’últim any als comp­tes, però no es veurà amb els altres par­tits fins al febrer, perquè els comuns i el PSC flir­te­gen amb els incom­pli­ments del 2023 i també aflui­xen el ritme. Tot i això, s’albira l’acord a tres ban­des com el 2023. Més i tot si l’ERC d’Ala­many s’acosta a Coll­boni, a Bar­ce­lona. El que a les enti­tats soci­als, als mes­tres o a les infer­me­res els sem­bla lent, al govern li sem­bla cadència d’anar-hi anant, en espera de des­fer altres nusos com ara l’amnis­tia, els tras­pas­sos de Roda­lies i immi­gració i el finançament. Aquests dar­rers esculls ja tin­dran un ritme sin­co­pat. L’amnis­tia, per exem­ple, que no només haurà de superar la votació d’aquí a uns dies, sinó que no estarà al sac i una mica lli­gada fins que el dar­rer dels tri­bu­nals ordi­na­ris comenci a apli­car-la, fins que el Cons­ti­tu­ci­o­nal l’hagi vali­dat i, fins i tot, hagin retor­nat els exi­li­ats sense ser detin­guts. En aquest cas, l’abast de la decisió es com­pro­varà força després d’apro­var-se i ningú no s’atre­veix a fixar-ne ter­mi­nis ni velo­ci­tat. Que l’arren­cada de cavall al Congrés no tin­gui atu­rada de burro als tri­bu­nals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia