Opinió

Crònica de Barcelona

Què en farem, del Palau d’Esports?

El pavelló del carrer Lleida figura en la memòria sentimental de milers de barcelonins, però fa anys que espera un nou ús

Que aixe­qui la mà el pri­mer bar­ce­loní de més de qua­ranta anys que no tin­gui un sol record vin­cu­lat amb el vell Palau d’Esports del car­rer Lleida. Els qui, com jo, allà hi vam anar més pels con­certs que no pas pels esports (tot i recor­dar haver-hi vist jugar, ni que fos per tele­visió, Pepe Collins, Santi Abad, Her­mi­nio San Epi­fa­nio, Toni Tra­mu­llas i altres juga­dors d’aque­lla secció bas­quet­bolística de l’Espa­nyol), tenim bata­lle­tes per donar i per ven­dre. El meu debut, si la memòria no em falla: un con­cert per la insub­missió amb Lluís Llach, Joan Amèric, Albert Pla i, com sem­pre en tots aquells saraus, l’Elèctrica Dharma, en què, als car­tells pro­mo­ci­o­nals, s’hi veia un sol­dat amb la pro­clama “Nasio pa matà” al casc dibui­xada per Ivà, el febrer del 1990. El meu comiat, si la memòria torna a no fallar-me: un mes de juliol l’any 2005 en què, en el marc del Grec, hi van actuar Dave Holland, Joe Jack­son amb Todd Rund­gren i Los Lobos, però en què el Palau d’Esports s’havia recon­ver­tit ja en “Bar­ce­lona Tea­tre Musi­cal” i havia can­viat, entre d’altres coses, l’ori­en­tació de l’esce­nari. Entre una cosa i l’altra, Leo­nard Cohen can­tant-nos The Future, Aeros­mith pre­sen­tant-hi Get a Grip, Jimmy Page i Robert Plant fent-nos ima­gi­nar com devia ser un con­cert de Led Zep­pe­lin i Kiss actu­ant per pri­mera vegada maqui­llats a Bar­ce­lona. Algú va pesar-hi també Nir­vana en el seu pri­mer i únic con­cert a Bar­ce­lona, menys de dos mesos abans que Kurt Cobain morís i, de tant en tant, dels nos­tres pares o d’amics més grans, ens arri­ba­ven notícies de tot allò que allà s’hi havia cele­brat: un con­cert de Lou Reed l’any 1975 que va fer des­per­tar unes quan­tes iden­ti­tats; con­certs de Queen, Cat Ste­vens i San­tana a la mei­tat dels anys setanta; tres històrics reci­tals de Lluís Llach el gener del 1976 que, junt amb el que hi havia fet poques set­ma­nes abans Rai­mon i el que hi faria pocs dies després Pi de la Serra, esde­vin­drien deter­mi­nants per enten­dre aquells temps de Tran­sició; el més que lle­gen­dari con­cert de Springs­teen l’any 1981; la sor­pre­nent visita de Gra­te­ful Dead mesos més tard; Zappa, Ray Char­les, Bob Dylan i Miles Davis als anys vui­tanta; el Nica­ra­gua Rock del 1986; una inces­sant munió de ban­des de rock dur que va con­ver­tir aquest edi­fici dis­se­nyat per l’arqui­tecte Josep Sote­ras i inau­gu­rat per als Jocs Medi­ter­ra­nis de l’any 1955 en el nos­tre par­ti­cu­lar Ham­mers­mith Odeon...

Des de fa setze anys, però, al Palau d’Esports només hi van sen­se­sos­tres, i el pro­jecte anun­ciat per Coll­boni de con­ver­tir-lo en un cen­tre d’inno­vació i tec­no­lo­gies apli­ca­des a l’esport no té encara data ni pres­su­post. “En aquests moments s’està tre­ba­llant en el pla fun­ci­o­nal que ha d’assen­tar les bases del futur pro­jecte, amb la idea de fer com­pa­ti­bles els e-sports i l’acti­vi­tat pròpia d’un equi­pa­ment espor­tiu per al dis­tricte de Sants-Montjuïc”, se’ns comu­nica des de l’Ajun­ta­ment. “En paral·lel, s’estan pro­duint con­ver­ses amb el sec­tor pri­vat per ater­rar el pla de negoci, atès que la gestió de la reno­vació del Palau es plan­teja des d’una lògica clara de col·labo­ració publi­co­pri­vada. La pre­visió és que al llarg del 2024 hagi fina­lit­zat aquest procés.”

Un raco­net on recor­dar, en aquest nou pro­jecte, el pas­sat gloriós que, per a la música, ha tin­gut el Palau d’Esports, seria un gran encert.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.