Estudiant català del sud al nord

L’Institut Franco-Català Transfronterer, IFCT, o sigui la facultat de català de la Universitat de Perpinyà, rebia el mes de desembre estudiants sud-catalans acompanyats pels seus professors. El primer grup el formaven una quarantena de joves de la Universitat de Barcelona, en grau de filologia catalana, amb els seus professors de dialectologia i de sociolingüística, Pilar Perea i Emili Boix. Venien a estudiar in situ la situació de la llengua catalana al nord de l’Albera. Després d’una sessió de treball a la Casa de la Generalitat a Perpinyà on van intercanviar amb l’escriptor Joan-Lluís Lluís i en Rémy Farré, estudiant de màster de català i encarregat del Servei de la Llengua Catalana a la Universitat de Perpinyà, els estudiants barcelonins van poder sentir els exposats de Mercè Pujol, vicepresidenta de recerca de la Universitat de Perpinyà, i meu, en què vam detallar el marc històrico-legal de la llengua catalana al si de la França, primer monàrquica i després republicana, i la situació sociolingüística actual d’una llengua minoritzada però que entén encara un 61% dels habitants de Catalunya Nord, i que sap parlar un 35%. L’ús, com al sud de la frontera, ja és un altre tema...

Dos dies més tard, eren una dotzena d’estudiants gironins d’espanyol i català que portava la seua professora de lingüística, Carla Ferrerós, per una visita d’estudi a l’IFCT. Mitjançant tallers de treball en els quals participaven estudiants gironins –els investigadors– i estudiants perpinyanesos –els informants–, es van portar a terme una sèrie d’enquestes destinades a avaluar la variació dialectal del català septentrional i mesurar l’evolució del model de llengua entre els joves catalanoparlants.

En els dos casos, els professors es van declarar satisfets d’aquesta feina de terreny, tant per la coneixença directa de Catalunya Nord i dels estudis catalans de la Universitat de Perpinyà com pels contactes personals i els intercanvis “professionals” entre catalans del nord i del sud.

Aquest tipus de col·laboracions no solament són útils, sinó que s’haurien de considerar indispensables per a una normalització de les relacions intercatalanes, però també per assolir un nivell més precís i més complet dels coneixements en el camp de l’estudi de la llengua catalana. En aquest sentit, l’IFCT i el Departament de filologia catalana de la Universitat de Girona han obtingut enguany un Microprojecte de l’Espai Català Transfronterer (atorgats pel Consell departamental de Perpinyà i la Generalitat de Catalunya) per posar en comú continguts i pràctiques dels professors i estudiants de màster de català. Una primera trobada va tenir lloc el mes de juny passat a Perpinyà, i altres seguiran al llarg de 2024. A més a més, el projecte inclou l’estudi d’un apropament entre els màsters de català de Girona i Perpinyà amb vista a un procés d’integració entre les dues formacions. La iniciativa encaixa amb les actuals discussions entre les universitats de Perpinyà i Girona per a l’establiment d’un acord marc que permeti facilitar les dobles diplomatures.