El camaleó de Maó
En aquest temps que tot és fugisser i vaporós, que allò que un dia es proclama l’endemà ja s’ha esvaït per esdevenir detritus, és un goig sentir entre les mans la consistència d’un manuscrit amb la solidesa d’un cuirassat d’idees, reflexions, criteri, anàlisi i emocions. És un llibre amb poc més de cent pàgines i ni tan sols és el resultat d’una obra de creació expressa, sinó el compendi de diversos escrits breus publicats en diferents moments i escollits per a l’ocasió. Aquesta és l’essència que defineix Antologia sentimental de la música catalana (Peu de Mosca, 2022), títol imprescindible que signa el brillant compositor i musicòleg reusenc Joan Magrané. Uns textos que, d’entrada, posen al descobert la riquesa que atresora la cultura musical en aquest racó de món tot i el desinterès d’uns altaveus mediàtics abduïts per les banalitats eufòriques.
Entre el perfil de músics pretèrits, contemporanis i actuals que desfilen per les seves pàgines, des de Toldrà a Mompou, passant per Blancafort, Gerhard, Morera i Serra, és en el darrer dels capítols, que s’anomena “Llibertat, en el qual, al costat del violinista vigatà Joel Bardolet, rep una menció especial el pianista menorquí Marco Mezquida. “Improvisador, compositor... camaleó (...) Sap comprendre el jazz com a oceà, com a encreuament de múltiples camins i tradicions. Busca emocionar i també entretenir, el que en aquell moment esdevingui amb millor predisposició. Fer pensar, també. Tot hi cap, entre els seus dits. És una illa a la qual s’hi pot accedir pels quatre costats.”
I és tot un luxe saber que el divendres 16 de febrer tots aquells que així ho desitgin tindran l’ocasió de comprovar-ho amb el seu recital de piano sol (o quasi) anunciat al Teatre Mundial de la Bisbal d’Empordà.
Sens dubte la faceta més íntima i excitant d’un autèntic camaleó. I com a apèndix a aquesta particular antologia sentimental, sense necessitat de moure’ns de la capital del Baix Empordà, l’endemà al migdia al refugi contracultural d’El Rantell una altra atzagaiada musical vindrà tramuntanada amb la reaparició dels pocavergonyes Pixamandúrries a cavall d’un disc inèdit. Avisats esteu.
