Sequeres

Divuit anys després d’un dels cicles més impor­tants de sequera a Cata­lu­nya, el país torna a patir un nou dèficit hídric i posa sobre la taula les matei­xes pro­pos­tes del 2006 per resol­dre la crisi; des­sa­la­do­res i aigua por­tada en vai­xell. Cer­ta­ment ens hem estal­viat entrar en emergència abans del que hau­ria succeït si ara no haguéssim dis­po­sat de la planta del Prat, que es va posar en marxa en aquells anys de sequera, però aquell pri­mer pla ja incloïa altres cen­trals per extraure aigua del mar i des­sa­li­nit­zar-la que no s’han arri­bat a por­tar terme després de 18 anys. Ara s’ha de recórrer a la planta de Sagunt i als vai­xells. Fa divuit anys, l’embar­cació que arri­bava al port de Bar­ce­lona el mateix dia que començava a ploure ho feia també pro­ce­dent d’una planta del lito­ral medi­ter­rani, aque­lla vegada l’aigua pro­ve­nia de la des­sa­la­dora de Múrcia, però lla­vors només va cal­dre un vai­xell. Les plu­ges de maig i juny van fer créixer molt les reser­ves d’aigua fins a posar el punt final a la vigència del decret de sequera men­tre altres també dona­ven les gràcies a la More­neta. Aque­lla sequera va ser la més severa en 90 anys a Cata­lu­nya i hi havia certa inex­periència. Ara, mal­grat estar-ne avi­sats, tro­bem les matei­xes solu­ci­ons i pres­ses que abans, però aquesta vegada només han pas­sat 18 anys mirant cap al cel.