Omplir el dipòsit d’impostos

La revista “C.C.T Caravaning” publica un article de J M Reverté que ens ha d’obrir els ulls –encara més– sobre la increïble deformació informativa a què ens ha sotmès el govern amb motiu dels darrers augments de la gasolina. L’autor estudia el tema després de la pujada a 46 pessetes litre, i encara hi ha hagut després un nou salt a 54, que reforça els seus arguments.

El govern ha dit que calia apujar el preu de la gasolina perquè el preu del petroli havia anat augmentant… però no ha dit que, a causa de l’augment de valor de la pesseta en els mercats internacionals, de fet es comprava petroli en condicions “barates”.

Però el que és francament emmascarar la realitat és procurar que la gent no s’adoni que els nous preus dels carburants no són proporcionals als augments del cost del petroli. S’ha dit que el petroli s’apujava un trenta per cent i que en passar el preu de la gasolina de 37 a 46 pessetes l’augment era relativament modest perquè no arribava a aquell trenta per cent.

La veritat és escandalosament diferent. El senyor Reverté diu que hi ha trampa, i té tota la raó. Perquè els preus que s’apliquen al consumidor contenen impostos: així, de cada 37 pessetes que costava el litre de súper abans de la penúltima apujada, 24 pessetes se les enduia el ministeri de Finances i només 13 pessetes corresponien al cost de la compra d’aquest litre. Calculeu, doncs, l’augment del 30 per cent o del 40 per cent, si voleu, i, si s’haguessin mantingut els impostos com abans, la gasolina només hauria hagut d’apujar-se un duro. Resulta, doncs, que, en augmentar-la nou pessetes, estem pagant per litre quatre pessetes més d’impostos que no tenen res a veure amb el cost del petroli. I això no ha estat explicat.

D’altra banda, com que d’un barril de petroli només un deu per cent és aplicat a gasolina per a l’automòbil, i els altres productes han estat menys gravats, es fa pagar a l’automobilista de forma desproporcionada l’augment de preus dels crus.

Tenim, doncs, que, quan es va fer el penúltim augment, les nou pessetes de més per litre de gasolina es desglossen d’aquesta manera: cost del producte refinat (inclòs benefici de venda): 2,30 pessetes; impostos: 6,70 pessetes. És a dir, el 74 per cent de l’augment s’aplica directament en benefici del ministeri de Finances.

El resultat és que tenim una gasolina caríssima: el cost en hores de treball és, als Estats Units, 4 hores 50 minuts; a Suïssa, 6h 30m; a Suècia, 7h; a Dinamarca i a Alemanya, unes 8h; a Holanda, 9h 40m; a Bèlgica no arriba a les 11 h i a la Gran Bretanya no arriba a les 12h. A Àustria costa 16h, a França 20h, i a Itàlia no arriba a 26h. A nosaltres ens costa unes 34 hores!

Diu J M Reverté que, des del punt de vista de l’estalvi, el que caldria fer és posar al dia la xarxa d’alta tensió –tan deficient que fa perdre un 10 per cent de l’energia transportada–, replantejar la construcció industrial, que presenta moltes pèrdues d’energia, dictar una normativa d’aïllament dels estatges, que permetria d’estalviar un 50 per cent, etc. Si es carrega impositivament la gasolina d’una manera tan brutal és perquè és la solució més fàcil d’aplicar… i la més difícil, ja ho hem vist, d’explicar al poble.

Les estacions de servei s’estan transformant en oficines recaptadores del ministeri de Finances.