Opinió

Crònica de Barcelona

Sant Medir? Tot mentida

Dos investigadors del Taller d’Història situen el primer romiatge a l’ermita des de Gràcia el 1841 en lloc del 1830 com diu la tradició popular

Ter­ratrèmol als fona­ments gra­ci­encs de la rome­ria de Sant Medir. “Tot men­tida”, resu­meix Josep Maria Con­tel, del Taller d’Història de Gràcia. Diu la tra­dició oral que el pele­gri­natge va començar el 1830, que va sor­tir de la can­to­nada del car­rer Gran amb Sant Marc, que és on tenia el forn Josep Vidal i Granés, un sant­cu­ga­tenc que va fer una pro­mesa al sant en haver superat una malal­tia. Doncs bé, ni hi havia un forn el 1830 en aque­lla can­to­nada, ni hi ha constància que Vidal patís cap malal­tia ni tan sols està docu­men­tada la seva presència ales­ho­res a Gràcia. Tot lle­genda. Un mite. El que sí que està docu­men­tat és que va viure a Sant Cugat almenys fins al 1835, segons l’exhaus­tiva inves­ti­gació –encara en marxa– que han dut a terme Con­tel i Jordi Gui­lera d’ençà de la pandèmia.

Vidal va néixer el 1803 a prop de Santa Maria del Mar i el 1808 es va tras­lla­dar amb la família a Sant Cugat, on el pare es va esta­blir com a for­ner del mones­tir. Amb dinou anys es va enro­lar en una par­tida armada reia­lista, pre­car­lina, però es va haver d’exi­liar al sud de França i només va tor­nar tri­om­fal com un dels Cent Mil Fills de Sant Lluís. Es va casar el 1826 amb Teresa Roig i Mora i es van esta­blir a Sant Cugat, on van tenir els pri­mers fills. Allà el va denun­ciar un fun­ci­o­nari per des­a­fecte a Fer­ran VII, “passa de ven­ce­dor a per­se­guit”, i s’està catorze dies a la presó de la Ciu­ta­de­lla. És pre­su­mi­ble­ment lla­vors quan s’enco­mana a sant Medir.

Con­tel i Gui­lera han com­pro­vat que el 1830 no hi havia cap forn a la can­to­nada en qüestió perquè ni tan sols estava urba­nit­zada, eren ter­renys rústics. Per tant, Vidal no estava aquell any de romi­atge damunt una mula per Gràcia acom­pa­nyat d’un sac de gemecs i un tam­borí. Els inves­ti­ga­dors cre­uen que la pre­sumpta malal­tia és una cor­tina de fum per tapar el fet d’haver estat repri­mit. “Veiem que la cosa per la banda de Gràcia comença a flui­xe­jar i anem a Sant Cugat, on des­co­brim que munta un forn al car­rer de l’Enda­va­llada. No és fins al 1835 que comença a aparèixer a Bar­ce­lona. Del 1835 al 1842 no en sabem res”, diu Gui­lera. Aquell any el tro­ben domi­ci­liat al car­rer Gran i, dos anys abans, un docu­ment cons­tata que van posar una multa a un tal José Vidal, for­ner, a Gràcia, per haver esta­fat amb el preu del pa, que al·lega des­co­nei­xença de les orde­nan­ces muni­ci­pals “por ser expa­tri­ado de hace poco”.

O sigui, si va començar a pele­gri­nar el 1830, ho va fer des de Sant Cugat, però de mit­jan dècada dels trenta fins que no acaba la Pri­mera Guerra Car­lina no consta enlloc que se celebrés l’aplec de Sant Medir: “És com­pli­cat d’enten­dre que una per­sona com ell, denun­ci­ada per des­a­fecte, ultra­con­ser­va­dora, de tarannà for­ta­ment catòlic, sigui capaç en plena guerra car­lina en zona libe­ral d’encapçalar una festa d’osten­tació reli­gi­osa. L’hau­rien pelat.” Així, la pri­mera rome­ria gra­ci­enca cal­cu­len que va ser el 1841. “No posem en dubte el 1830, però sí d’on va començar, que no era aquí, sinó a Sant Cugat. La festa dolça de Gràcia va començar fa 200 anys des de Sant Cugat”, dic­ta­mi­nen.

Sant Medir és, doncs, més sant­cu­ga­tenc que gra­ci­enc? “Arri­bats a aquest punt de la pel·lícula, no”, defen­sen Con­tel i Gui­lera. És clar que són de Gràcia. Si bé els veïns de Sant Cugat ja cele­bra­ven l’aplec molt abans de les peripècies del for­ner Vidal, també és cert, com recal­quen els inves­ti­ga­dors, que el for­mat de rome­ria és única­ment gra­ci­enc: “I té 200 anys d’història, dels quals, pot­ser cinc es van fer a Sant Cugat i 195 aquí. Aquí no va començar, però aquest for­mat ha tin­gut un recor­re­gut a Gràcia que no ha tin­gut a Sant Cugat.” Uns i altres es tro­ba­ran diu­menge a Sant Medir com cada any des de fa deu anys menys del que es pen­sava. Puja­ran a l’ermita, que, per cert –recorda Con­tel–, és al terme de Sant Cugat, però és pro­pi­e­tat de l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona des del 1956. Embo­lica que fa fort.