Deixeu el Born en pau

Qualsevol diria que les restes arqueològiques de la Barcelona assetjada i anorreada per la monarquia borbònica espanyola són un contratemps per als polítics i partits que fan seu el llegat d’aquella conquesta, que és una Catalunya fagocitada, espoliada, estomacada periòdicament, que més de tres segles després continua batallant per no ser assimilada nacionalment, culturalment i lingüísticament. Probablement els molesta el testimoni d’una ciutadania heroica que defensa el seu país, el seu dret a ser i a decidir. O potser el que els fa nosa és que es desenterri la memòria de la sang i la maldat amb què es va arrencar la sobirania d’aquella Barcelona i dels Països Catalans que capitalitzava per fer-la desaparèixer per la gràcia de Déu i d’un dèspota amb corona sota el dogma d’una sobirania única, indivisible i espanyola. O potser, simplement, és que per a ells aquells catalans no van existir mai, enterrats i oblidats com han estat durant segles per la història, l’escola i el dictat dels vencedors. Això explicaria, per exemple, la curta memòria històrica de Jordi Guillot, que, segons va confessar el dirigent d’ICV, arriba als fossars del castell de Montjuïc i del Camp de la Bota, però no més enllà. O la de l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que quan feia duet amb Ada Colau difonia la idea que el Born era com un “Valle de los Caídos de l’independentisme”. A partir de llavors, l’Ajuntament de Barcelona no ha fet altra cosa que difuminar el que les restes arqueològiques de l’antic barri de la Ribera, assetjat i mutilat pel rebesavi de Felip VI, s’entesten a explicar als catalans del segle XXI. El primer pas el va fer Colau i el segon el fa Collboni, que converteix el Born en una sala del Muhba, de nom encara per decidir, per incrustar-hi altres capítols de la història urbana i industrial de la ciutat. Mirin, als catalans no els cal un altre mausoleu del seu viacrucis a Espanya, però almenys tinguin la decència de respectar aquest espai únic i la història que explica i no emular els sàtrapes, tirans i altres opressors amb corona o sense que s’han passat tres segles mirant d’enterrar-la i esborrar-la.