A quina edat hem de ser mares?

Sant tor­nem-hi! Quina obsessió amb aquesta pre­gunta i amb aquest debat. A quina con­clusió voleu arri­bar? A una xifra rodona? A una franja d’edat? Què vol dir ideal? Que s’acosta a la per­fecció? A quina per­fecció o a ulls de qui? Totes les dones hem de ser mares en el mateix moment vital? Totes les dones hem de ser mares? Arri­barà per fi el dia en què dei­xa­reu d’ata­ba­lar-nos amb aquesta qüestió? Mira que la res­posta a la pre­gunta és ben sim­ple: les dones hem de ser mares quan vul­guem, o, més aviat, quan puguem. I en aquesta tria és igual de legítima, i sobre­tot hau­ria de ser igual de res­pec­tada i con­si­de­rada, l’opció de no voler ser-ho mai. Pro­ba­ble­ment, una de les grans man­can­ces de la con­dició humana és no haver estat cre­ats per tenir dues vides, una amb fills i una altra sense. I fins i tot una ter­cera, per poder triar amb conei­xe­ment de causa. Així que als que tor­neu una i mil vega­des amb aquesta pre­gunta, la de quina edat és l’òptima per parir cri­a­tu­res, començo a pen­sar que us encan­ta­ria que les dones nei­xes­sin pro­gra­ma­des i que en el nos­tre pro­gra­mari, a banda de venir ben deta­llat els patrons que hem de seguir per ser una bona esposa, també s’hi incor­porés una alarma que ens indiqués que ha arri­bat l’hora de donar a llum. Que ja sabem que la fer­ti­li­tat va dis­mi­nuint amb l’edat, no cal que ningú ens ho expli­qui. Però també sabem que poder criar en con­di­ci­ons s’ha con­ver­tit en un luxe que no tot­hom es pot per­me­tre, sobre­tot a aque­lla edat que molts con­si­de­reu ideal. O que la con­ci­li­ació labo­ral i fami­liar són els pares, i encara més la mare. I ara veniu a cul­par-nos que el país enve­lleix o a par­lar-nos del suïcidi demogràfic. Però, més que les vos­tres lliçons, agrairíem que ens deixéssiu en pau.