Vaig fent Bicing

El Bicing passarà a la història com la gran aportació de l'alcalde Hereu al concepte estel·lar de l'urbs contemporània, la mobilitat sostenible. Servidor, que és usuari del servei gairebé des del primer dia, té prou material per escriure un llibre sobre els despropòsits d'aquesta gran i bona idea.

Intentaré no avorrir-los explicant les meves circumstàncies personals, però els puc assegurar que de cada deu vegades que intento utilitzar el Bicing, només ho aconsegueixo en la meitat d'ocasions i que a més, tret d'una ocasió molt i molt al principi, mai he trobat un vehicle en condicions perfectes.

Trobar bicicleta sempre és complicat en districtes allunyats del centre. Si a més, la bicicleta es vol per a un trajecte curt, acaba sent més pràctic anar-hi a peu. Pel que fa a l'estat dels vehicles, és una loteria: Quan no falla el canvi de marxes falla el llum, quan no, és el seient que no es pot apujar, o les rodes desinflades, els frens poc fiables o en manca el timbre. Els problemes, a més és poden combinar de qualsevol manera imaginable. Encara sort que no n'he trobat mai cap sense seient. El dia que això em passi creurè que l'ajuntament va idear el Bicing amb finalitats perverses.