No ets feminista pel fet de dir-ho

Reflexions adreçades als homes (també servirien per a un bon grapat de dones) després d’un nou 8-M. Ser feminista no és posar-te un llaç lila a les xarxes socials durant vint-i-quatre hores. No és defensar públicament que homes i dones hem de tenir els mateixos drets si durant el dia reserves sempre a la dona la feina de pensar i preparar el sopar o de tenir a punt el xandall de la canalla. Ser feminista no és presumir que la teva filla, sent menor d’edat, ha quedat amb les amigues per manifestar-se el 8-M. Tampoc no ho és dir que per descomptat que estimes les dones si tens dues filles i has sortit d’un cos femení que adores. Ser feminista, o dir que vols apuntalar la igualtat, no és tenir una empresa, o un negoci qualsevol, i fer anar de bòlit els teus treballadors cada 7 de març perquè improvisin una campanyeta que simuli que formes part d’una lluita col·lectiva, no fos cas que no prendre partit t’allunyi d’algun client o clienta. Ser feminista no és enrabiar-te quan es parla de la discriminació laboral de la dona si després sents amenaçats els teus espais de poder quan les dones reclamem trencar els sostres de vidre, o més aviat de ferro forjat. Tampoc no et pots dir feminista si després critiques les teves companyes de feina perquè aquells pantalons li fan un cul gros o perquè no es tenyeix les primeres canes malgrat que la fan envellir (sempre segons el teu criteri cosificador). Ni si no acceptes que hi ha tants feminismes com formes d’opressió,i que tots sumen, no només el que et fa sentir més còmode i t’evita enfrontar-te a part del teu ramat. No ets feminista dient-ho cinquanta mil cops al dia si després t’ofens quan una dona esmena els teus principis. No et feminista pel simple fet de creure’t que sí que ho ets.