Tinc càncer, idiotes

Que tiri la pri­mera pedra, diria l’àvia Neus, el líder d’audiència que no s’ha afar­tat de rumors, espe­cu­la­ci­ons i elu­cu­bra­ci­ons sobre la prin­cesa de Gal·les. Tot pels clics, l’audiència i el rànquing de l’EGM. Una boge­ria mediàtica des que el 25 de desem­bre va fer el dar­rer acte ofi­cial. Una barra lliure de pro­por­ci­ons i con­seqüències des­co­mu­nals que ha aca­bat com només podia aca­bar: amb una decla­ració forçosa de la víctima que ens fa caure la cara de ver­go­nya. Aviat farà cin­quanta anys que m’ho passo de pebrots en aquesta pro­fessió i per això encara dolen més moments com el del vídeo de diven­dres de Kate Midd­le­ton. Una lliçó de modos que ens hauríem hagut d’estal­viar. El mateix dis­curs, l’ambi­en­tació i l’expressió cor­po­ral només tenen una lec­tura. Som idi­o­tes. La prin­cesa té càncer i el peri­o­disme de car­nassa no té atu­ra­dor. Avor­reixo la ins­ti­tució reial. Per defi­nició. Tota ins­ti­tució reial, sense dis­tinció de naci­o­na­li­tat. També la britànica, per bones novel·les, pel·lícules i sèries que sug­ge­reixi. Res explica, jus­ti­fica ni hau­ria de per­me­tre l’espec­ta­cle mediàtic. És cinisme del dolent par­lar de la mala gestió comu­ni­ca­tiva del palau de Ken­sing­ton. El 17 de gener havien dit que s’havia sotmès a una cirur­gia pro­gra­mada i que esta­ria de baixa fins Set­mana Santa. M’he de repe­tir. El líder d’audiència que esti­gui lliure de rumors, espe­cu­la­ci­ons i elu­cu­bra­ci­ons, que tiri la pri­mera pedra. Ben clar. Tinc càncer, idi­o­tes.